La història de ‘Pel davant i pel darrera’ comença una nit de l’any 1970, en què el dramaturg anglès Michael Frayn assistia a una funció de teatre entre bastidors. Amb un ull clínic per a les bones històries, Frayn es va adonar que era molt més divertit observar el que passava darrere l’escenari que no pas al davant. Així va néixer una idea que es va convertir, primer, en una peça curta i, més tard, en un espectacle de dues hores de duració anomenat, en el seu idioma original, ‘Noises Off’
Un espectacle arrelat a Catalunya
El relat frenètic d’una companyia teatral desastrosa, que intenta representar un muntatge caspós mentre es tiren els plats pel cap entre bastidors, és un dels grans èxits del teatre del segle XX. Traduïda a 28 idiomes, estrenada a 50 països i amb una adaptació al cinema, ‘Pel davant i pel darrera’ es va representar per primera vegada el 1985 a Catalunya, traduïda per Paco Mir. Des de llavors i fins ara, el text ha conegut cinc posades en escena a casa nostra, amb actors com Juanjo Puigcorbé, Abel Folk, Mercè Comes, Anna Barrachina o Enric Majó.
Lloll Bertran, Jordi Díaz i Agnès Busquets agafen el relleu
Ara, el muntatge torna als escenaris capitanejat per Jordi Díaz com a director d’una tropa on trobem, entre altres intèrprets imprevisibles, Lloll Bertran i Agnès Busquets. Alexander Herold dirigeix de nou, tal com ja ha fet amb totes les representacions del text de Michael Frayn realitzades a Catalunya des del 1985, i es converteix així en un cas insòlit del teatre català. L’espectacle es va estrenar el 2018, i torna ara amb Mireia Portas enlloc de Carme Pla i amb el mag Ramó enlloc de Bernat Cot. La resta promet la mateixa dosi d’humor que ha fet d’aquest text un clàssic. Avui rebem Lloll Bertran, Jordi Díaz i Agnès Busquets a l”Àrtic’. A veure si l’entrevista és menys accidentada que la funció que fan cada nit al Borràs.
