Aquest diumenge torna al Gran Teatre del Liceu una de les òperes més estimades pel públic barceloní, ‘Rigoletto’, de Verdi, tot un èxit que va tenir molts problemes en la seva gestació, ja que la censura no li va posar les coses fàcils al compositor italià. Però no és un cas aïllat, per això repassem altres moments de la història en què la censura va dificultar la representació d’algunes òperes i composicions clàssiques.
‘Rigoletto’, de G. Verdi
Al Gran Teatre del Liceu és la segona òpera més representada de tota la seva història. Però el procés de creació de l’obra, va ser realment complicat. Verdi i el seu llibretista, Francesco Maria Piave, van voler adaptar a òpera l’obra teatral ‘El rei es diverteix’, de Víctor Hugo. Una obra que ja va tenir problemes amb la censura a França, ja que van assenyalar Hugo d’acusar de llibertinatge a un rei. Verdi i Piave, per evitar problemes, van canviar els noms dels personatges i el lloc de l’acció (van passar de França a Itàlia), però aquests canvis no van ser suficients, ja que van acusar-los de qüestionar la integritat d’un monarca francès (Francesc I de França). Van haver d’eliminar totes les referències a la monarquia, a més de modificar l’escena en què el llibertí aconsegueix una clau per accedir a la cambra de la protagonista, per una altra de diferent que respectés la necessària decència.
‘Lucrezia Borgia’, G. Donizetti
A Itàlia no van veure amb bons ulls una òpera que parlava de la maldat d’una dona tan poderosa i més sent membre d’una família que havia tingut dos papes. De manera que, per evitar problemes, l’òpera es va representar com ‘Eustorgia da Romano’ a Florència, com ‘Alfonso, duc de Ferrara’ a Trieste, com ‘Giovanna I de Nàpols’ a Ferrara i com ‘Elisa da Fosco’ a Roma. I, és clar, van fer canvis a l’argument. Ara bé, finalment Donizetti va guanyar a censors i l’òpera ha arribat als nostres dies amb el seu nom original, ‘Lucrezia Borgia’.
‘Lady Macbeth de Mtsensk’, de D. Xostakóvitx
La ‘Lady Macbeth’ de Xostakóvitx està basada en una narració de Nikolai Leskov. Una obra molt dura, en què ens presenten una dona que viu oprimida pel seu marit i el seu sogre en un context rural. Ella, tipa de la situació que viu, acaba assassinant al marit i el sogre, i refà la seva vida amb un dels treballadors de la casa. En essència, l’òpera reivindica la llibertat sexual i denuncia l’opressió de la dona a Rússia, i això no va agradar gens a Stalin, que va escriure una crítica (amb pseudònim) al diari oficial, ‘Pravda’. Aquesta crítica va ser suficient per arruïnar la carrera de Xostakóvitx com a autor d’òperes. Però ell hi va reaccionar component la seva cinquena simfonia, que va encantar el règim per l’entusiasme que desprèn, però molts hi han sabut veure una crítica velada en què es vol parodiar aquest esperit triomfalista de l’Stalinisme, que feia aigües.
‘Lulu’ d’Alban Berg
Compositors com Alan Berg o Arnold Schönberg van crear obres amb un esperit de denúncia, volien assenyalar la brutalitat de la humanitat en un context d’entreguerres, ja que van viure els conflictes de la Primera Guerra Mundial i la naixent Segona Guerra Mundial. Doncs bé, ja amb els nazis al poder, compositors tan trencadors com aquests van ser assenyalats com a autors de “música degenerada”. I, és clar, van haver de patir l’exili i el silenci al seu país.
