El músic terrassenc Lildami ha publicat ‘Viatge en espiral’, un disc en què fusiona la música urbana amb altres gèneres i que presentarà aquest 2021. Avui seu al nostre sofà a l”Àrtic’.
Entre el trap i l’havanera
Lildami publica un treball en què mescla gèneres i registres musicals poc habituals en l’àmbit dels ritmes urbans. El de Terrassa ha volgut presentar un àlbum heterogeni, en què la varietat sigui el nexe comú, i ha sigut conseqüent amb la seva proposta: al disc, per exemple, hi ha una havanera, que ha escrit ell mateix i que interpreta acompanyat del grup Arjau.
Hi ha diverses raons a l’hora de compondre una havanera. D’una banda, el fet de reivindicar la cultura que hi ha aquí, a Catalunya. Sobretot en el rap, tothom se’n va a “samplejar” als Estats Units, agafa influències dels Estats Units, del soul… I també agafar el que tenim aquí, una cultura popular i musical superpotent. I d’altra banda, el que deia de tensionar, de generar alguna cosa, de fer coses diferents que no he fet i que et remogui. Al final, si estàs fent música i no remous res a la gent que t’escolta, doncs potser no ho facis.
A ‘Viatge en espiral’ també hi ha la participació de La Casa Azul o Albert Pla, i dos companys inseparables: el productor Sr. Chen i la cantant Emotional G, que ja formen part del paisatge de Lildami. Amb ells, el músic terrassenc torna a cantar en català, una llengua que les noves generacions estan recuperant cada cop més per a les músiques urbanes i que serveix per a normalitzar-la entre els més joves.
Lildami pertany a una generació que ha decidit utilitzar la seva llengua materna i escriure cançons amb lletres reivindicatives o festives, però ni violentes ni sexistes, contra l’estereotip habitual del trap o el hip-hop. Temes que canten a la vida, a la situació social o als sentiments, i que l’han portat a ser un dels noms de referència del paisatge musical urbà català.
Si d’alguna cosa em sento una mica orgullós, amb tota la humilitat, és que ara veig els xavals de 16, 17, 18 anys que estan pujant i comencen a rapejar i tenen gent on mirar-se i dir: “Hòstia si el Dami està fent música i li va bé, si la 31 Fam està fent música i li va bé, per què jo no ho puc fer? I això és guai perquè jo potser quan vaig començar a rapejar en català sí que hi havia representants, referents, però potser no tants com ara que te’ls pots trobar aquí mateix i estem parlant de rap en català.
Lildami, “imparabla”
El terrassenc Damià Rodríguez, o sigui, Lildami, s’ha convertit en pocs anys, com diria ell, en un noi “imparabla”. Llicenciat en disseny industrial, va canviar el llapis pel micròfon i els plànols pels pentagrames, i amb 23 anys es va convertir en finalista del Sona 9. La seva proposta de música urbana i trap, que trenca amb l’estereotip de lletres violentes i sexistes, l’ha portat a acumular milions de reproduccions a YouTube i Spotify.
Agermanat amb el productor Sr. Chen i amb la cantant Emotional Goku, Lildami s’ha alimentat de ‘Sprite i Fried Chicken’, li ha cantat a Pau Gasol i ha compost cançons que van directes ‘A la sang’. I ara ens proposa un ‘Viatge en espiral’ i per això l’hem convidat a l”Àrtic’ on, en aquests dies de confinament municipal, fer turisme a través de la música ens sembla una bona alternativa.
