L’any 1986, Jimmy Piñol, Pemi Fortuny, Jesús Rovira, Pemi Rovirosa i Cristian Montenegro eren cinc joves del Vendrell que es van posar escatològics a l’hora de posar nom al seu grup. Així, els Lax’n’Busto van començar una carrera que els va dur a ‘Miami Beach’ i, d’allà, a reivindicar que ‘La meva terra és el mar’. Un mar que, com el seu públic, sovint els crida ‘Llença’t’. Més endavant, Pemi Fortuny va deixar la banda i, ja amb el Salva Racero, van exclamar ‘Que boig el món’. Ara, els Lax’n’Busto obren una nova etapa amb un horitzó ‘Polièdric’, fins al punt de convertir-se en un grup amb set cantants, inclòs el Pemi. I nosaltres avui els hem convidat a l’Àrtic, on ens agrada donar-li un enfocament polièdric a la cultura.
El retorn de Pemi Fortuny
El 2006, quan Pemi Fortuny va deixar la banda i es va dedicar a projectes humanitaris a Sierra Leone, semblava un comiat per sempre. Els Lax’n’Busto van buscar un nou cantant, el Salva Racero, i la formació va continuar endavant. Ara, després que el mateix Racero hagi deixat el projecte, s’obria una nova incògnita: buscar una altra veu, o arriscar-se a provar amb diversos cantants? L’opció bona ha sigut aquesta segona, i en aquest ventall de cantants, un vell conegut: el Pemi. La veu dels Lax dels 90 ha tornat per cantar dues cançons: ‘Si no ho fas tu’ i ‘Ni negre ni blanc’.
Sis veus conegudes i una que comença
A més del mateix Pemi, Ramon Mirabet, David Ros, Miquel Abras, Ernest Ermengol i Pol Fuentes formen part d’aquest disc, en què destaca la jove Nerea Bassart, triada en un càsting. Amb una polifonia com aquesta, ha calgut el treball de Santos i Fluren, els productors, per posar coherència estilística en un disc que els Lax’n’Busto presentaran en cinc únics concerts en què s’ajuntaran tots els cantants. I després, com diuen, ni ells saben quin serà el proper pas que faran. Amb més de 30 anys d’experiència, els Lax’n’Busto saben que el cal és celebrar el present. I el seu present té set veus i l’estil que els ha fet una de les bandes de referència del rock català.
