El cineasta basc Julio Medem és un dels noms més rellevants de la generació que, als 90, va revolucionar el panorama cinematogràfic espanyol. Títols com ‘Vacas’, ‘La ardilla roja’, ‘Tierra’ o ‘Los amantes del círculo polar’ van popularitzar l’imaginari d’aquest llicenciat en Medicina que volia estudiar psiquiatria i que va acabar treballant al setè art. Amb el canvi de segle, Medem ha continuat treballant en títols d’èxit com ‘Lucía y el sexo’, però també amb polèmiques com ‘La pelota vasca’, que va provocar el rebuig del PP i d’algunes associacions de víctimes d’ETA pel tractament que feia del problema del terrorisme al País Basc.
‘El árbol de la sangre’
Ara, alliberat d’influències polítiques, torna a la seva regió de naixement amb ‘El árbol de la sangre’, en què narra la història de dos joves amants (Úrsula Corberó i Álvaro Cervantes) que viatgen en un mas per investigar el passat de les seves respectives famílies. Allà, una trama de secrets, relacions tempestuoses, retrets i amors a prova de foc es desfermaran i canviaran la vida dels dos protagonistes.
Julio Medem presenta amb el treball un retrat polièdric sobre l’amor i el perdó al llarg de dues generacions i en escenaris de tot l’estat. ‘El árbol de la sangre’ és el film que més li ha costat de produir perquè, com ell mateix reconeix, la generació dels 90 ara ho té més complicat per finançar els seus treballs. Segons el cineasta, la producció espanyola actual és més conservadora i menys arriscada del que ho era la de fa uns anys, i això es nota en la qualitat i el tipus de treballs que una productora s’atreveix a pagar. Tot i això, Medem continua amb el seu realisme màgic, molt arrelat al País Basc i al medi rural. El mateix medi on creix l’arbre que aguanta el seu nou film.
