Helena Tornero es va formar com a dramaturga, abans que res, a l’estació de trens de Portbou. Allà va viure amb la seva família fins que, segurament influïda per l’esperit viatger del lloc, va agafar un dels trens que passava i va marxar a estudiar turisme. Però l’Helena, després de voltar per molts països, va decidir que també podia viatjar amb la ploma i el paper, i es va llicenciar en dramatúrgia i direcció escènica a l’Institut del Teatre. I, des de llavors, amb l’Helena hem après que no convé parlar amb estranys, hem sentit tota la ‘Fascinació’ pel seu ofici i ens hem sumat a la seva denúncia teatral de la situació dels refugiats. I ara, mira cap a ‘El futur’ en el seu nou espectacle al TNC, i es posa narcisista al Lliure. I per això avui l’hem convidada a l”Àrtic,’ on no ens calen miralls perquè ja en tenim prou i de sobres amb les càmeres.
El futur segons l’Helena Tornero
Helena Tornero ha escrit i dirigeix ‘El futur’, un text adreçat als joves que explica la història de dos adolescents, un refugiat i una noia de classe alta que es coneixen, es fan amics i decideixen fugir amb el cotxe del pare d’ella. A partir d’aquí es desenvolupa una “road movie” que servirà perquè aquests dos joves es preguntin qui són i com es relacionen amb l’altre. Amb ‘El futur’, Tornero vol trencar dos tòpics infundats i que sovint van de la mà: que el teatre per a joves no és interessant, i que als joves no els interessa el teatre.
Una òpera plena de narcisistes
A més, Helena Tornero estrenarà al Teatre Lliure, del 12 al 14 d’abril, l’òpera bufa ‘Je suis une narcissiste’. Estrenada dins el festival Òpera de Butxaca, es tracta d’una coproducció del teatre Español i del teatre Real amb el Lliure, que reflexiona sobre com la societat actual fomenta l’ego i l’individualisme. Helena Tornero serà, doncs, a la cartellera barcelonina per partida doble, certificant que és una de les veus més destacables de la nova dramatúrgia a Catalunya.
