7 pel·lícules influïdes per la pintura de Goya

1. ‘Goya en Burdeos’

Carlos Saura, 1999

Paco Rabal, tant per físic com per tarannà i talent, sembla que va néixer per ser Goya, i potser per això va guanyar un Goya fent de Goya a ‘Goya en Burdeos’, aquest film de Carlos Saura en què el pintor, ja vell i exiliat, recorda la seva vida i les seves relacions, a vegades tenses, amb la cort espanyola. Una de les millor biografies que s’ha fet mai del pintor, amb la participació de Vittorio Storaro i de La Fura dels Baus, que va recrear les pintures negres i els desastres de la guerra de Goya en escenes com la que acabem de veure.

2. ‘El cuirassat Potemkin’

S. M. Eisenstein, 1926

Això és la famosíssima escena de la matança de l’escalinata d’Odessa, d”El cuirassat Potemkin’, peça clau de la història del muntatge cinematogràfic… i fortament influïda per ‘Els afusellaments del 3 de maig’, de Goya. La posició d’aquesta mare és dolguda i suplicant i Eisenstein retrata els soldats despersonalitzats, sense rostre, sense humanitat… màquines executives de matar al servei del poder. És la mateixa manera en què Goya pintava els soldats francesos en el seu quadre. Les víctimes, éssers humans, al centre i de cara. Els botxins, insensibles i cruels, sense rostre.

3. ‘Jamón, jamón’

Bigas Luna, 1992

Ha plogut molt, tant com 29 anys que té aquest ‘Jamón, jamón’, un dels millors films del barceloní Bigas Luna, part fonamental de la seva trilogia ibèrica en què retratava les pulsions i les essències d’una societat i d’un país a cavall entre la tradició i la modernor. I com a bon dissenyador i amant de la pintura que també era, Bigas Luna connecta la realitat de la seva cinta amb ‘Duel a garrotades’, de Goya, per mostrar-nos que, més de 200 anys després, les coses no havien canviat tant i les garrotades, mogudes per l’ambició, l’enveja o els impulsos sexuals, són les mateixes.

4. ‘El laberinto del fauno’

Guillermo del Toro, 2006

Film de terror, cinta sobre la Guerra Civil, pel·lícula de fantasia… tot això i molt més és ‘El laberinto del fauno’, de Guillermo del Toro, un cineasta molt influït per Goya i que es va inspirar en ‘Saturn devorant el seu fill’ per a aquesta escena ja mítica de la cinta, en què va comptar, un cop més, amb la feina sensacional de David Martí i Montse Ribé per caracteritzar el personatge.

Al quadre, una de les coses més inquietants és que Saturn mira “a càmera”, per entendre’ns, ens està mirant mentre devora el seu fill. En canvi, l’home pàlid de Guillermo del Toro té els ulls a les mans, però l’expressió és igual de terrorífica.

5. ‘Ataque a los titanes’

Tetsurō Araki i Masashi Koizuka, 2013

Això és una de les grans sensacions des de fa uns anys en el món del manga i de l’anime: ‘Ataque a los titanes’, una sèrie de còmics, dibuixos per televisió i films amb molt d’èxit i que explica la lluita de la humanitat contra unes criatures monstruoses que els volen devorar. Les criatures són titans, i què era Saturn al quadre de Goya i a la mitologia? Un tità. La influència és evident.

6. ‘La bruja’

Robert Eggers, 2015

Anya Taylor-Joy va protagonitzar una brutalitat com és ‘La bruja’, un dels títols que està ajudant a redefinir el gènere de terror i que tenia escenes com aquesta, clarament influïda per les pintures de Goya. El retrat de les bruixes no tant com a éssers diabòlics, sinó com a símptomes d’una societat fanàtica i endarrerida és molt present en Goya i, de fet, ‘La bruja’ parla d’això: d’una família de missioners nord-americans obsessionats amb què la seva filla és una bruixa. Robert Eggers, el director, ha reconegut també estar molt influït pel pintor aragonès.

7. ‘Jane B. par Agnès V.’

Agnès Varda, 1988

Això és ‘Jane B. par Agnès V.’, una cinta que Agnès Varda va fer amb Jane Birkin per reflexionar sobre la imatge de la dona un cop ha fet 40 anys, com estava a punt de fer l’actrui i cantant. En una escena concreta de la pel·lícula, Varda agafa dos quadres i els mescla, i un dels quals és ‘La maja vestida’, un dels retrats de dona més importants i més icònics de la història de l’art.