Primavera
Una obra conegudíssima, però que durant molts anys va estar desapareguda. I és que el cas de Vivaldi és molt curiós. Podríem pensar que la seva obra sempre ha estat popular arreu del món, però el cert és que no va ser així, ja que si bé és cert que durant bona part de la seva vida va gaudir d’una immensa popularitat, els seus darrers anys estan plens d’incògnites.
Violí
Aquest instrument és molt important per entendre la biografia d’Antonio Vivaldi, perquè el seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, era un virtuós d’aquest violí, i això li va permetre actuar a la prestigiosa orquestra de la Cappella di San Marco a Venècia. I com és lògic, en néixer el petit Antonio ja va començar a rebre classes del seu pare. Malgrat tot la família era humil, i amb l’evident virtuosisme del jove Vivaldi van prendre una decisió: faria l’accés al sacerdoci. Això va ser per poder aconseguir una bona educació, i no haver de renunciar a la música a causa d’una economia força limitada. El cas és que va estar estudiant durant sis anys, sense haver de renunciar a la música, tot al contrari. I finalitzada la formació, va al·legar una malaltia respiratòria per no haver de donar missa. D’aquesta manera aconseguia la plena llibertat, per dedicar-se íntegrament a la música. I tenint en compte el seu do per la composició i el violí, ràpidament li encarreguen una nova responsabilitat.
Dones
La riquíssima república de Venècia tenia una institució anomenada Ospedale della Piettà, on les nenes òrfenes, o de famílies molt pobres hi podien viure. I a més rebien una excel·lent formació musical. I Vivaldi va acabar sent el mestre de capella de la institució, per això moltes de les seves obres estan concebudes per a cor de dones, però a més originàriament les orquestres que les interpretaven, també eren dones.
L’estro armonico
Amb aquesta obra, “L’estro armonico” opus 3, un conjunt de 12 concerts, la majoria per a instruments de corda; va publicar-se a la llunyana ciutat d’Amsterdam amb un gran èxit, i això va fer que la seva obra es popularitzés molt. Això va fer que hagués de viatjar molt per atendre encàrrecs com aquest.
Ottone in villa
Aquesta va ser la primera òpera que compondria fora de Venècia. En concret a Vicenza, però poc després arribarien ciutats com Florència, Milà, Roma o Trieste. En aquesta última ciutat va conèixer a l’emperador d’Àustria, Carles VI, un gran fan de l’obra de Vivaldi. Fins al punt que va concedir-li el títol de cavaller i, molt important, el va convidar a instal·lar-se a Viena.
Flauta
A banda de l’estil, tècnicament va ser un innovador. Podríem dir que ell és el pare del format “concert per a instrument solista”. És a dir, en la clàssica els concerts són la combinació d’un instrument solista (o cantant) i una orquestra, i ell ho va desplegar amb obres com aquesta.
Tardor
Les quatre estacions de Vivaldi són un concert en si. Un concert per a violí solista. Però no només això, ell també és el primer en crear l’estructura d’aquests concerts en tres moviments dividits de la següent manera: ràpid – lent – ràpid. Un format que no s’alteraria durant moltíssims anys!
Bach
Quan l’obra de Bach va sortir a la llum (també va desaparèixer durant molts anys!), els estudiosos van descobrir l’admiració que sentia el compositor alemany per Vivaldi, i això va fer que de mica en mica es recuperés el llegat d’un dels més grans genis del barroc italià.
AQUÍ POTS RECUPERAR LA SECCIÓ DE L’ALBERT GALCERAN SOBRE ANTONIO VIVALDI:
