Amb elles, l’escenari es transforma en temple. Impera la foscor, trencada només per la llum d’espurnes i espelmes. “Gaua”, “nit” en euskera, fa de la música un acte catàrtic i connecta l’esperit amb una dimensió íntima. Lletres que fan surar les contradiccions humanes i les exposen a un procés sonor d’efectes terapèutics.
Amb trajectòria en l’escena punk com a membres de bandes com Vértigo, Baula, Turbulentas, Rote Zora, Mari Montaña, Les Salvatges, Cortinilla Grasienta, Crit o Muriel Finsters; Ruth Agirre, Gemma Busquets i Nagore Garcia es van unir el 2017 sota el nom de Gaua per donar forma a un projecte que suposa un nou espai de llibertat musical i conceptual.
La posada en escena ens va sortir d’una manera molt orgànica.
Estrena amb ‘Ritual’
‘Ritual’ és el primer treball de Gaua i és que, com afirma Nagore García, “tots els concerts són rituals, però els nostres encara més”. Vuit temes d’una intensitat explosiva que donen sortida a les pulsions viscudes i canalitzen els interrogants presents. El disc està publicat de manera coral, per les discogràfiques: In My Heart Empire, Talaia Records, La Ciutat Mata i Flexidiscos; un reflex dels vincles comunitaris de l’escena autogestionada de la que les integrants de Gaua formen part.
Cap dels segells que ens ha publicat fa aquest tipus de música, han obert la mirada perquè compartim maneres de fer.
Garcia assegura que aquesta banda li ha permès “explorar emocions ambivalents” que en altres grups no havien tingut marge d’expressió i que permet que “et quedis més lleugera”. Aquesta aproximació oberta als propis neguits té també, segons García, un “efecte performatiu” perquè “interpel·la la gent”. Un camí que han iniciat amb ‘Ritual’ però que ja està avançant amb quatre nous temes que formaran part d’un proper EP.
