Educació

Eina clau de cohesió social

L’educació pública ha guanyat pes en els últims 10 anys a totes les etapes i ara és l’opció de més del 40 % dels estudiants barcelonins. Tot i això, l’oferta privada s’imposa a secundària, on hi ha més del 60 % dels alumnes. Aquest és un reflex de com encara queda camí per culminar el procés cap a un model d’educació pública universal i de qualitat, eina clau de cohesió social.

Valparaíso (Xile)

“Fins fa un parell d’anys, la universitat era exclusiva per a persones amb capital. Ara pots estudiar si demostres que no tens recursos o si tens moltes capacitats”

Nashville (els EUA)

“Ara el sistema educatiu retalla en programes d’art i es perd el focus en la creació. Només importa arribar a la universitat i guanyar diners”

Lisboa (Portugal)

“El sistema educatiu a Barcelona va cap a noves formes d’aprenentatge, formes a partir joc, l’autoestima del nen, el sentit crític, investigar, curiositat… Això comença a produir-se ara a escoles de Portugal però van molt endarrerits. És un dels motius que em porta a tenir aquí la casa i la feina i els nens en una escola que està treballant per projectes”

Bogotà (Colòmbia)

“A Colòmbia, els que poden entrar a la universitat pública són els que tenen l’educació escolar privada, i els que venen d’escoles públiques no poden accedir als exàmens de les universitats privades”

Sao José do Rio Preto (el Brasil)

“Les millors escoles del Brasil són privades, però la gran majoria va a la pública. El Brasil és molt gran i no sempre s’alfabetitza els nens”

Tetuan (el Marroc)

“Hi ha un problema important a la ciutat i és que hi ha més centres educatius concertats i privats que públics i això fa que l’oferta de l’escola pública sigui de menys qualitat”