Can Tunis va néixer com a projecte de barri integrador, però va acabar sent un gran supermercat de la droga.
Un projecte social malmès per la droga
Paco Toledo, director del documental ‘Can Tunis’, va conèixer el barri l’any 2001. Recorda que els mestres de l’escola van fer un projecte arquitectònic per dur els nens que vivien a les barraques del peu de Montjuïc a classe. El projecte, format per cases de dues plantes amb pati i una zona per fer vida social, com un teatre grec, va guanyar un premi FAD de disseny.
Però la introducció de l’heroïna al món gitano i la presència d’addictes que s’acostaven al barri a comprar i a consumir droga, van degradar l’ambient en poc temps i van fer fracassar el projecte integrador. També hi va tenir a veure la deixadesa de l’Administració. Així, Can Tunis es va convertir en un gueto per a la gent que hi vivia.
A Can Tunis hi havia negocis, gent treballadora i emprenedors, però el documental de Toledo va mostrar l’aspecte més diferenciador del barri, la degradació social i personal d’alguns dels veïns a causa de la venda i el consum de droga.
L’enderrocament del barri
A partir del 2001, el barri havia de desaparèixer per fer-hi les instal·lacions del Port de Barcelona. La destrucció es va fer per parts: cada cop que una família marxava del barri, s’enderrocava una casa. D’aquesta manera, les famílies de Can Tunis van ser reallotjades amb comptagotes a Sant Adrià i Badalona. Aquesta situació va degradar encara més el barri fins al punt que va hi arribar gent nova a ocupar les runes per mirar d’entrar als plans de reallotjament.
Can Tunis va desaparèixer definitivament el 2003.
