Un esport olímpic descendent de les acrobàcies del ballet aquàtic es va consolidar a la piscina d’un club de natació barceloní.
Villegas, l’impulsor
La natació sincronitzada va començar a l’estat espanyol l’any 1958, a la piscina de Can Caralleu, avui renovada. D’aquesta piscina han sortit totes les campiones de Catalunya, d’Espanya i olímpiques.
Cèsar Villegas, president del CN Kallípolis, explica que va començar amb la natació sincronitzada quan anava al Club Natació Barcelona, el primer lloc on es va practicar quan encara no exisita ni un reglament. En deien ballet aquàtic. Villegas veia entrenar les noies i les imitava a la piscina del CN Catalunya, aleshores a la travessera de Gràcia, als Baños Populares de Barcelona. Per la celebració de les bodes de plata del club, van decidir fer un ballet aquàtic. Villegas va reunir les nedadores i va muntar una coreografia. L’espectacle va ser un èxit i la junta es va animar a seguir amb l’activitat.
Després de passar per diverses piscines de la ciutat —Sant Jordi, Escolapis, Pare Mañanet, Alfa, Sant Jordi— Villegas va fundar Kallípolis l’any 1968 i el club es va establir a la piscina municipal de Can Caralleu.
Borràs, una pionera de la sincro
Montserrat Borràs va començar nedant l’any 1968 al Kallípolis, quan entrenaven al Pare Mañanet. Va conèixer la sincro per una cosina seva que la practicava. Villegas la va reclutar a ella i a unes altres noies per fer sincronitzada. A les noies els va semblar més distreta que la natació i s’hi van apuntar. Segons Borràs, en aquella època Villegas va fer una gran tasca de relació amb l’estranger que els van anar obrint portes. Així van anar coneixent l’esport i la seva tècnica en profunditat. Considera que va ser una època d’investigació. Al principi era un esport senzill, però ara demana una gran tècnica i molt de sacrifici.
Els noms propis de la sincronitzada, com Anna Tarrés, Gemma Mengual, Andrea Fuentes o Ona Carbonell han començat la seva carrera al Kallípolis.
Cèsar Villegas diu que la sincro va tirar endavant gràcies a la seva tossuderia perquè les dificultats van ser moltes. Però ell tenia clar que la sincro a Catalunya havia d’arribar a ser el número 1. I així va ser.
