Un bar que ha vist de primera mà com desapareixia el Mercat del Born i apareixia la massificació turística. Però no ha perdut ni clientela, ni tradició. El que sí que ha canviat és el nom. Va començar com a Ca l’Esteve, per passar a dir-se El Xampanyet, per la beguda més popular que serveixen.
L’avi de l’actual propietari d’El Xampanyet era el senyor Esteve. L’any 1919, amb només 19 anys, va agafar aquest local, que es traspassava per jubilació. Des de llavors, el va seguir el seu fill, l’Estevet, i el seu net, el Joan Carles Ninou Marquès. Ell recorda en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘ com en aquesta sala havia jugat, fet els deures i, també, com era el menjador de casa seva, ja que al pis de dalt només hi havia habitacions.
El Joan Carles explica com el seu pare, l’Estevet, va començar a treballar en aquest negoci quan tenia només 14 anys. Va ser l’avi Esteve qui va considerar que era millor deixar els estudis per fer-se càrrec del negoci familiar. En aquell moment, era una bodega que oferia “alguna coseta per picar”. Una època que, segons explica el Joan Carles, la gent comprava el vi, però portava el menjar de casa per escalfar al local.
El Xampanyet, diu el Joan Carles, “ha anat canviat amb el barri“. Ell recorda quan hi havia el Mercat del Born i “tot el barri estava ple de bars, les 24 hores“. Després, diu, quan es va traslladar, van quedar només tres o quatre locals. Una altra etapa va ser l’obertura de la sala Zeleste i molts pubs. Després van venir les galeries d’art i, finalment, l’actual època amb un barri molt ple de turistes: “Nosaltres intentem mantenir el nostre guió, per no ser un local turístic, però no es pot evitar“, conclou.
Com una sala d’estar
“Tot el que hi ha aquí de decoració té una història lligada amb la meva família“. Pel Joan Carles “és com si fos la sala d’estar de casa teva“. Entre els “tresors” que s’hi poden trobar hi ha una rajola comprada pels seus pares en el viatge de noces a Sevilla, les primeres sabates que li van comprar al Joan Carles i el primer objecte que va comprar el seu avi quan va agafar el bar: un sifó que encara conté l’aigua original del 1929.
