VICENÇ FONOLLEDA, veí de Vallvidrera "Avui recordem una processó que es va fer per Corpus de l'any 1957. I encara en som uns quants, encara en quedem uns quants i com a testimoni volem repetir aquesta imatge. La volem repetir exactament en el mateix lloc, en el mateix punt. Aleshores, com que nosaltres no podem ser-hi tots, sí que ens acompanya el veïnatge. I al veïnat de Vallvidrera li agraden aquests detalls, que és un motiu de poder-se trobar tots, que costa avui dia poder-se trobar tots en un moment donat, oi? En el meu cas, ja ho he fet tres vegades, un parell de vegades més, de repetir uns instants, uns segons, tornar-los potser a recuperar, que no es perdin en el temps. I aquesta vegada ho volem tornar a fer, però sí que volem posar-hi nens petitons, una mica per marcar les noves generacions, que si ells volen potser es pot repetir cada 10 anys aquesta fotografia. Aquí és d'aquells moments que encara permet estar units, per dir-ho d'alguna manera. Encara que sigui unes dècimes de segon." ROSA PONSÀ, veïna de Vallvidrera "M'ha agradat molt perquè jo precisament era la que... una de les tantes filles de Maria que hi havia al poble, que som les que veníem a arreglar aquests altars. Abans les festes eren molt assenyalades i les poques festes que hi havia, el poble les gaudia." VICENÇ FONOLLEDA, veí de Vallvidrera "I si a la gent els agrada és una cosa que es pot anar repetint, es pot anar repetint i encara vas fent barri però entra a dintre la història. Ara sembla que sigui una foto molt actual, la que farem ara, però a partir de 10 anys ja no ho és tant, perquè aquells nens que ara es retraten ja seran més grans, vull dir, potser és el valor que té la imatge, el valor que té la fotografia."
