Són marbres que contenen un fragment de la història de Ciutat Vella, i que, amb freqüència, suportaven els cops de taló de les prostitutes que miraven, d’aquesta manera, de cridar l’atenció dels passavolants. Fins fa només uns anys, s’ubicaven al llindar de dos burdells de mitjan segle passat, situats als números 22 i 24 de la rambla de Santa Mònica. Ara són a la paret del restaurant de just el costat, l’Amaya, gràcies als seus propietaris, l’Ignasi Torralba i la seva filla, la Mireia, que van decidir conservar aquesta curiosa peça de museu quan el 2009 les antigues finques van anar a terra per construir-hi un hotel. “Moltes persones ens deien: ‘Què fareu amb aquests marbres!'”, explica la Mireia, que s’encarregava de tranquil·litzar-les. Quatre anys després, pengen d’una paret de l’establiment, completament restaurats. A fora, els nous marbres llueixen de moment impol·luts, però potser amb el temps els cambrers del nou restaurant que hi ha als baixos, i que tracten de caçar clients, hi deixaran també marca.