El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha qüestionat la constitucionalitat de la negativa a estendre el permís per naixement a les famílies monoparentals. Creu que la regulació actual no s’adequa al contingut de la Constitució espanyola perquè no preveu que les progenitores en solitari puguin allargar la durada del permís de naixement i gaudir de 16 setmanes més, que correspondrien a l’altre progenitor o progenitora, en cas de tenir parella. En conseqüència, el TSJC ha dictat una providència en què atorga 10 dies a les parts implicades per pronunciar-se sobre la qüestió d’inconstitucionalitat.
Per què podria ser inconstitucional?
El TSJC valora que el contingut del RDL 6/2019 podria ser inconstitucional perquè en les famílies biparentals cada progenitor gaudeix de 16 setmanes de suspensió de contracte i prestació de la Seguretat Social, que en suma un total de 32. Mentre que les famílies monoparentals, reben la meitat del temps. En relació amb aquest fet, segons el TSJC, hi ha tres articles de la Constitució espanyola que la legislació actual podria vulnerar.
El primer és l’article 14, que garanteix la igualtat de tracte i prohibeix la discriminació per raó de gènere, estat civil o altres circumstàncies socials. El segon és l’article 39, que garanteix el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral i assegura la protecció integral dels fills. I finalment, també esmenta l’article 41, que imposa als poders públics que garanteixin l‘assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat.
El Tribunal Suprem no preveu l’extensió del permís
El passat mes de març, el Tribunal Suprem va acabar pronunciant-se sobre la qüestió a instàncies de la fiscalia i va concloure que la norma espanyola, que no preveia l’extensió del permís més enllà de les 16 setmanes reconegudes: “No vulnera ni la Constitució ni la diferent normativa supranacional que invoquen els tribunals en sentències reiterades”.
La sentència, que va tenir un vot particular discrepant, que sostenia que “és al legislador, i no als tribunals, a qui li competeix ponderar els diferents interessos en joc i decidir la solució més convenient”.
