En concret, Llarena vol avaluar la implicació de cada un dels membres del comitè estratègic en actes de programació, coordinació, suport o execució en l’estratègia independentista. També demana que es concreti “el posicionament evidenciat”, tant pels encausats com per la resta de membres del comitè “respecte a la generalitat dels episodis violents ocorreguts des del 20 de setembre a Catalunya”. D’entre els membres del govern que ja s’estan investigant, el magistrat també vol determinar quines ordres concretes va donar el conseller d’Interior, Joaquim Forn, “respecte a les prohibicions cursades pels tribunals”, o bé sobre la inexistència d’aquestes ordres.
Pel que fa als fets, Llarena parla de diversos “actes d’agressió, danys, així com de greu resistència o d’atemoriment” ocorreguts a Catalunya els dies 20 i 21 de setembre, després de la macrooperació de la Guàrdia Civil en què es van detenir 14 persones, i durant la jornada de l’1 d’octubre, l’aturada de país del dia 3 del mateix mes i la vaga general del 8 de novembre. En demana informes individuals que incloguin dades com els agents policials que hi van intervenir, els danys que se’n poguessin derivar o bé el “posicionament d’elogi, tolerància o rebuig” posterior tant dels encausats com dels membres del comitè estratègic.
Més enllà de l’àmbit polític, el magistrat també apunta als Comitè de Defensa del Referèndum i els Comitè de Defensa de la República. Demana que se n’investigui l’organització i les actuacions concretes que van impulsar per promoure la independència. També vol aclarir qui en són les persones responsables.
Investiga la vinculació de partits independentistes amb entitats sobiranistes
Una altra línia d’investigació es dirigeix a l’actuació de partits i entitats independentistes. El magistrat demana que es recullin els “elements objectius que puguin existir” per aclarir si el PDeCAT i ERC van posar-se d’acord amb les entitats sobiranistes (l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència) per impulsar mobilitzacions socials “com un instrument per aconseguir o facilitar la declaració d’independència de Catalunya”.
En aquesta mateixa línia, Llarena també reclama un informe sobre els fons públics que s’hagin pogut destinar a “iniciatives administratives que haguessin sigut anul·lades pel Tribunal Constitucional”. Enumera, entre d’altres, campanyes de civisme, vídeos promocionals, la compra d’urnes o el registre de catalans a l’estranger.
Finalment, Llarena sol·licita al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona que li remeti diverses diligències practicades, com escorcolls a locals i domicilis, la documentació requisada o bé actes enfocats a la independència duts a terme per Convergència Democràtica de Catalunya, el PDeCAT, Esquerra Republicana, l’ANC, Òmnium Cultural o l’AMI.
