Dos arbres, una corda i molt d'equilibri. És tot el que es necessita per practicar l'"slackeline". PAULO ROVERTO SILVA "És el fet de superar-te a tu mateix, cada cosa que fas has de fer-ho, practicar-ho i que et surti bé. És treball i constància." Originari dels Estats Units, aquest esport es comença a veure cada vegada més als parcs i jardins de la ciutat. SOLEDAD DELGADO "Cinco días que hago, y vengo todos los días porque los chicos montan las línias todos los días, y acá estamos." CAROLINA CUNILL "Sempre que puc, sí, quan tinc un ratet lliure vinc, com que els arbres no es mouen..." Tot i que cada cop hi ha més adeptes a Barcelona, encara és un esport poc conegut i no hi ha llocs habilitats per practicar-lo. És per això que zones verdes com aquestes es converteixen en l'escenari perfecte pels acròbates. En l'"slackeline" els arbres aguanten tota la força i pes dels acròbates. Això obre el debat sobre el mal que els pugui causar. EZEQUIEL TRONCOSO "Siempre aconsejamos llevar estas protecciones: las protecciones para árboles. Para de esa manera poder hacer tu deporte sin dañar y sin molestar a los demás, de la mejor manera". Però no només es practica sobre els arbres, amb el bon temps els equilibristes traslladen les cordes al mar. I això té alguns avantatges com per exemple que les caigudes acaben només amb una remullada. De moment, continuaran ensenyant les seves acrobàcies als curiosos que s'atreveixen a provar-ho.
L'”slackline” s’ha estès arreu del món i ara es practica amb molt de nivell a països com el Brasil o Suïssa. L’únic material que es necessita per començar és una corda elàstica lligada entre dos arbres. A partir d’aquí, tot és treball i constància per arribar a caminar-hi i, fins i tot, fer acrobàcies sobre l’estreta superfície. La facilitat per posar-s’hi -que no per avançar i millorar en la seva pràctica- fa que l'”slackline” guanyi cada dia més adeptes.
Tot i que cada vegada és un esport més conegut, no hi ha llocs habilitats per practicar-lo. També hi ha altres inconvenients, ja que en l'”slackline” els arbres aguanten tota la força i pes dels acròbates, i això obre el debat sobre el mal que se’ls pugui causar. Ezequiel Troncoso, precursor d’aquest esport a Catalunya, posa de manifest la necessitat d’ubicar els esportistes en un espai ben condicionat, per tal de garantir-ne la seguretat i no malmetre els arbres.
Tanmateix, l'”slackline” no només es practica sobre els arbres. Amb el bon temps, els equilibristes traslladen les cordes al mar i s’ubiquen a platges com les del Fòrum per practicar aquest esport. En aquest cas, s’anomena “waterline”, les cordes es lliguen a l’amarrador i els esportistes caminen sobre l’aigua. En aquesta varietat, la caiguda sempre és més agradable i menys perillosa, ja que només acaba amb una remullada.
