S'han situat a arbres madurs que miren al sud, de manera que el sol els escalfarà durant bona part del dia. Un refugi calent a cinc metres d'altura que falta que sigui del gust dels ratpenats que viuen a la ciutat. L'Ajuntament ha confiat aquest projecte a l'entitat d'estudi i divulgació del medi ambient Galanthus i al Museu de les Ciències Naturals de Granollers, que plegats lideren la col·locació d'aquests nius a Catalunya. LÍDIA FREIXES, Museu de les Ciències Naturals de Granollers "Tant s'hi poden posar d'aquí a dos mesos com potser mai o d'aquí un any o dos anys. S'ha d'anar mirant i també és una informació el fet que no s'hi posin". S'han ubicat 20 nius a quatre parcs de la ciutat ja que els entesos han constatat que els nous edificis que es construeixen imposibiliten que els ratpenats hi trobin un forat en el qual refugiar-se. A la ciutat hi viuen cinc espècies de ratpenats. Tres de les quals són pipistrel·les, els ratpenats més petits de la fauna catalana. És el cas de la ratapinyada de vores clares, el ratpenat nan i l'anomenada pipistrel·la comuna. D'una mida superior també hi són present a la ciutat el ratpenat bru dels graners i el ratpenat cuallarg. SERGI GARCIA, membre de l'entitat Galanthus "Els ratpenats són uns animals molt interessants des del punt de vista humà fins i tot, perquè són uns grans consumidors de mosquits i altres insectes perjudicials i per tant contribueixen una mica a matenir a ratlla certes plagues". Els experts calculen que un ratpenat pot menjar-se diàriament una tercera part del seu pes en insectes.
