Cada vegada hi ha més espelmes, missatges i flors sobre el mosaic de Miró, on la furgoneta va acabar el seu trajecte. La rotllana al seu voltant tampoc no para de créixer. Hi ha gent que s’hi acosta per deixar-hi una flor, un missatge o un dibuix. A algunes cares s’hi veu ràbia o llàgrimes de tristesa. Però també hi ha curiosos o gent fent-s’hi fotos.
Unes imatges que es repeteixen també a Canaletes i a l’inici del recorregut. Però els homenatges es van succeint al llarg del recorregut. Diversos punts s’omplen d’espelmes. També hi ha qui decideix sortir a cantar com a mostra de solidaritat o qui escriu missatges en parets.
Molts barcelonins han decidit tornar a passejar per la Rambla. Volen reivindicar que no tenen por. Veïns que dijous no van poder sortir de casa decideixen baixar de nou, anar a passejar el gos i reunir-se amb els amics com fan cada dia de l’any.
L’altra cara que recorda que no és una nit qualsevol és la quantitat de periodistes que hi ha al llarg del recorregut on hi va haver l’atac. Moltes càmeres graven tots els fets o busquen testimonis. Se senten parlar moltes llengües diferents, mitjans de tot arreu. La plaça de Catalunya sembla un plató de televisió que intenta explicar al món el que es viu en la primera nit d’activitat a la Rambla.
