El suïcidi és la primera causa de mort entre la població catalana entre els 30 i els 44 anys, però pràcticament no se’n parla. Ni al carrer, ni als veïnats, ni a la feina, ni als mitjans de comunicació: les morts que es produeixen quan una persona es treu la vida són encara un tabú per a la societat mediterrània i això, segons els experts, només empitjora la situació. La Cecilia Borràs, mare d’un suïcida i presidenta de l’associació DSAS de supervivents al suïcidi ha demanat que “es trenqui el silenci que envolta la mort per suïcidi per dignificar els morts i també comprendre els supervivents i ajudar en el procés de dol”. Segons Borràs, conèixer més i millor què porta algunes persones a treure’s la vida és la primera estratègia per aconseguir prevenir els suïcidis. La presidenta de DSAS ha demanat que l’Administració dediqui més recursos a prevenir el suïcidi o oferir assessorament als familiars supervivents quan es produeix. Precisament, la manca de recursos i de suport per part de les administracions és el que ha impulsat la creació d’aquesta associació de suport i acompanyament, que actualment atén 13 famílies.
La doctora Carmen Tejedor, psiquiatra de l’Hospital de Sant Pau, ha reclamat als mitjans de comunicació que no silenciïn aquesta realitat. Tejedor ha afirmat que, per contra de la concepció social que el suïcida escull morir, “aquestes persones no són lliures”. La psiquiatra ha recordat que en un 95% dels casos les persones que es treuen la vida pateixen problemes de salut mental i prenen aquesta decisió per intentar posar fi al patiment i l’angoixa que pateixen. La majoria dels patologies psíquiques són depressions profundes (en un 70% dels casos, els pacients afectats han pensat algun cop a treure’s la vida), problemes amb les drogues o psicosis. És per això que cal abordar el problema ben d’hora, quan el pacient es planteja per primera vegada treure’s la vida. “És millor parlar-ho i buscar ajuda professional”.
Carmen Tejedor s’ha mostrat molt crítica amb la situació actual i ha afirmat que “ara no convé que es parli dels suïcidis que es deriven de les situacions de crisi i dels desnonaments”. Tejedor ha afirmat que el que provoca les morts no sobrevingudes no són els problemes econòmics o d’habitatge, sinó les depressions profundes i els trencaments emocionals que generen aquestes situacions. “Ningú se suïcida perquè el desnonen: ho fa perquè al darrere hi ha una història molt més llarga i complicada que no s’explica als diaris”. En aquest sentit, la psiquiatra ha afirmat amb rotunditat que “els suïcidis no s’encomanen” i que aquest no pot ser un argument per no parlar-ne. Tejedor ha posat com a exemple el suïcidi de Kurt Kobain, un moment en què es va parlar molt sobre aquest fenomen als Estats Units i això no va provocar ni tan sols un lleuger augment del problema. Amb tot, ha reclamat que s’informi sobre els símptomes de la depressió i els problemes de salut mental i sobre els recursos que existeixen per prevenir possibles situacions de risc. Tejedor ha recordat que amb l’ictus i les malalties vasculars “ha ajudat a prevenir més morts la informació que no pas els anticoagulants i els desfibril·ladors”. De fet, ha afirmat que a Barcelona existeix un pla de prevenció del suïcidi a l’Esquerra de l’Eixample, que ha donat molt bons resultats durant els darrers anys i ha aconseguit evitar molts casos.
Les famílies demanen que l’Administració no els oblidi
Un cop es produeix un suïcidi, els familiars, que s’autodenominen “supervivents” pel trauma que aquesta vivència comporta, acostumen a sentir-se força desatesos. Molts intenten continuar amb la seva vida fent veure que no ha passat res, negant la realitat i amagant el motiu de la mort del seu fill, amic o parella. En la majoria de casos, no se’ls ofereix l’assessorament o els recursos psicoterapèutics necessaris i això fa que el procés de dol sigui molt més complicat. Precisament, amb l’objectiu de pal·liar aquesta situació d’abandonament va néixer l’associació DSAS, que actualment atén 13 famílies. Probablement durant els propers dies rebran més demanda d’ajuda, ja que, durant el mateix acte de presentació de l’entitat, una de les ràdios que ha parlat sobre l’existència d’aquest recurs ha vist com la centraleta s’ha col·lapsat amb trucades per demanar informació. La presidenta de DSAS, Cecilia Borràs, no s’ha sorprès: “La necessitat de suport hi és, i a poc a poc la veurem aflorar”.
