Els inquilins de la plaça Reial, veïns i propietaris d’establiments comercials, bars, restaurants i locals d’oci, volen canviar la desconfiança o reserva que alguns barcelonins encara tenen a l’hora de visitar i gaudir d’aquest emplaçament a tocar de la Rambla. Per desterrar velles memòries, que relacionen la plaça amb la droga i la delinqüència dels anys 80, han impulsat la campanya “Reialitza’t”. Una vintena de càpsules audiovisuals per donar a conèixer l’essència, història i serveis d’aquest enclavament singular.
Elogis dels inquilins
Cristina Sampere no escatima en elogis: “La plaça està en un moment meravellós. Els nous negocis, despatxos li donen una modernitat brutal. Està molt viva. Els barcelonins han de tornar i deixar enrere els prejudicis” diu la directora de la Fundació Setba. El nom de l’entitat fa referència als set balcons amb vistes a la plaça que té. L’estima per la plaça arriba fins al punt que des del 2012 treballen en l’elaboració d’un arxiu sobre la memòria històrica del lloc. Les parets de la mateixa Fundació Setba amaguen molta història. En el passat s’hi van allotjar el filòsof i pensador Francesc Pujols, que hi va viure en el segle XIX, l’artista, anarquista i activista LGTB, Ocaña i el cantautor Lluís Llach, que és qui hi va viure més temps, entre el 1983 i el 1999.
Tarantos i Jamboree, testimonis de la transformació de la plaça
Qui també considera superada l’etapa fosca dels vuitanta és Joan Mas, propietari de les mítiques sales Jamboree i Tarantos. Va adquirir els dos locals l’any després dels Jocs Olímpics del 92, i encara recorda les crítiques i advertiments que va rebre: “Em van dir que m’arruïnaria, que la plaça estava plena de jonquis”. Mas explica que lentament la situació va millorar, “ha estat un procés lent però segur. Ara és una plaça envoltada de taules, indiscutiblement la més bonica del món”, coincideix a dir.
Aixecada a meitat del segle XIX on abans hi havia un convent caputxí, és un projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina inspirat en les places neoclàssiques franceses del segle XVII. La plaça va quedar encerclada per un conjunt d’edificis idèntics aixecats sobre arcs de mig punt. Arcs que encara es conserven en molts dels negocis que ara ocupen aquells edificis. És el cas del restaurant Rossini. Els comensals que triïn fer un àpat al menjador del soterrani ho podran fer envoltats d’aquests arcs. El gerent i propietari del restaurant, Manuel Ruiz, va arribar a la plaça l’any 2007 i des d’aleshores gaudeix diàriament “d’aquest petit oasi de palmeres. El meu despatx el tinc orientat de cara a la plaça”, explica.
Soroll i incivisme, punts negatius
El soroll d’activitats no regulades i les actituds incíviques d’alguns són els defectes que tots els entrevistats destaquen com a punts negatius del dia a dia a la plaça. Però novament guanyen els aspectes positius: “Molts dels negocis ja van per la tercera i quarta generació. Senyal que sabem el que fem i que ho estem fent bé”. Qui ho diu és l’Enric Gimeno, president de l’Associació Amics i Comerciants de la plaça Reial. Gimeno és també propietari juntament amb la família del bar Rey de Copas. “En molts moments ens hem sentit oblidats i estigmatitzats. Per això hem impulsat aquesta campanya”, explica Gimeno assegut al bar Glaciar, un altre testimoni privilegiat de la plaça, amb 90 anys d’història a les espatlles.
Aquest és el vídeo promocional de la campanya “Reialitza’t”
