Són més conegudes pel nom comercial, Taser. En disparar-les, apliquen una descàrrega elèctrica sobre la persona, que n'inhibeix la musculatura per fer-la caure. Una forma efectiva, segons els sindicats policials, de reduir persones armades, com l'home que dissabte amenaçava clients d'un bar i vianants amb un ganivet de grans dimensions. Els Mossos creuen que la pistola hauria evitat el cos a cos i, per tant, el risc per als agents. A més, l'arma permet comprovar si el policia en fa un bon ús. VALENTÍ ANADÓN, portaveu SAP-FEPOL "Queda enregistrat el temps que està aplicant la descàrrega, en quina persona, i està gravant la imatge, amb la qual cosa el seu ús després és absolutament fiscalitzat en seu judicial." Però, tot i que se les denomina "armes no letals", se n'han documentat centenars de morts als Estats Units i al Canadà, en persones amb problemes mèdics. És un dels arguments dels detractors, que veuen un risc massa alt en una arma destinada només a reduir l'agressor. ÓSCAR ALPUENTE, Stop Bales de Goma "Per molt que els Mossos diguin que faran vídeos, també tenen protocols d'actuació contra les altres armes i no s'han respectat. Llavors en quin cau la responsabilitat última en el cas que hi hagi una víctima?" Els pros i els contres els analitzarà, a petició de la CUP, el Parlament en un grup de treball. Hi compareixeran responsables policials, entitats, metges i experts. I les conclusions s'elevaran al ple al juliol, abans que la Generalitat decideixi si els Mossos acaben fent ús o no de les 130 pistoles que ja està previst adquirir.
Les imatges d’agents dels Mossos d’Esquadra reduint un home armat amb un ganivet de grans dimensions
han reobert el debat de l’ús de les pistoles elèctriques. Els sindicats policials demanen aquestes armes per poder “evitar entrar amb el cos a cos amb la persona que s’ha de reduir” ja que permeten reduir una persona a pocs metres de distància. El portaveu del sindicat SAP-FEPOL, Valentí Anadón, defensa que l’actuació amb les Tàser queda registrada en tot moment “el temps que està aplicant la descàrrega, en quina persona, i es grava la imatge, amb la qual cosa el seu ús després és absolutament fiscalitzat en seu judicial”.
Entitats socials com Justícia i Pau alerten que als Estats Units i al Canadà s’han registrat casos de mort per l’ús d’aquestes armes i temen que se’n pugui fer un abús. En aquest sentit, des d’Stop Bales de Goma es mostren escéptics respecte l’ús que en puguin fer la policia al·legant que “també tenen protocols d’actuació contra les altres armes i no s’han respectat”.
Precisament, el grup de treball del Parlament que estudia la idoneïtat de les pistoles elèctriques ha concretat aquest dimarts les 28 compareixences d’entitats, responsables policials, experts, metges i sindicats. La primera sessió serà la setmana que ve i hi declararà el síndic de greuges, Rafael Ribó. A la llista, també hi apareixen el director dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle; el comissionat de Seguretat de l’Ajuntament, Amadeu Recasens; representants d’Amnistia Internacional, i l’exdiputat de la CUP David Fernàndez. El grup preveu poder portar les conclusions a un ple del Parlament del mes de juliol.
