El sol ha sortit aquest dimarts a dos quarts de vuit i es pondrà pocs minuts després de dos quarts de sis de la tarda. En total, aquests primers dies de novembre tenim poc més de 10 hores de llum solar, cinc hores menys que el dia del solstici d’estiu, quan vam tenir-ne 15 hores i 10 minuts. Els dies, però, encara continuaran retallant-se fins al dia del solstici d’hivern, el 21 de desembre, jornada en la qual hi haurà nou hores i 11 minuts de llum.
Per què s’escurcen els dies?
L’Albert Morral, astrònom de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, ha explicat a ‘El matí de Barcelona’, a betevé 91.0 fm, que la Terra gira al voltant del Sol de forma inclinada -no en perpendicular-, això fa que en aquesta època a l’hemisferi nord hi arribi menys llum pel fet d’estar menys encarat als raigs solars que l’hemisferi sud. És per aquest motiu que cada dia veiem el sol més baix respecte a l’horitzó, cosa que finalitzarà el dia que entri l’hivern.
Avui al migdia el sol farà un angle amb l’horitzó de només 32 graus a la latitud de Barcelona. El dia del solstici d’hivern l’angle serà el més baix de tot l’any, concretament de 25 graus. Pel solstici d’estiu -per contra- l’angle arribarà a ser de 72 graus al centre de la jornada.
Quins planetes destaquen aquest mes a ull nu?
El novembre no és un mes gaire generós pel que fa a la presència de planetes identificables a ull nu, sobretot al capvespre, malgrat que després de la posta de sol es pot visualitzar Saturn, tot i que es veu baix respecte l’horitzó. A la matinada destaca Venus, que encara es pot observar fàcilment abans de la sortida de sol, mirant cap a mar.
L’astrònom ha explicat que al novembre hi haurà les Leònides, una petita pluja d’estels que tindrà el punt màxim el dia 17 de novembre. L’explicació d’aquests meteors rau en el pas de la Terra per l’òrbita del cometa 55P/Tempel-Tuttle.
Saturn i la sonda Cassini
El dia 17 de setembre aquesta sonda, enviada a Saturn ara fa 20 anys i propietat de la NASA i l’Agència Espacial Europea, va deixar d’emetre imatges. La seva fi, però, va ser perfectament calculada i es va produir entre els anells de Saturn i aquest planeta. La interacció amb l’atmosfera de Saturn va fer que s’acabés desintegrant.
L’Albert Morral ha destacat la importància d’aquesta missió i de les imatges d’interès científic que ha generat. Pel que fa a Saturn, ha explicat que es tracta d’una gran bola de gas, tot i que és possible que el seu centre tingui un nucli rocós.
L’astrònom ha destacat també la importància d’un dels 60 satèl·lits que té Saturn: Encèlad. Aquest satèl·lit està recobert de gel, però per sota hi ha aigua líquida. Si hi ha aigua seria un bon candidat per contenir algun tipus de vida, igual que Tità, és un altre satèl·lit també de gran interès científic.
A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera a l’Albert Morral a ‘El matí de Barcelona’:
