(ACN) La PAH considera que el protocol dels Mossos per als desnonaments és molt lluny de ser una eina que limiti els “abusos de força” i les actuacions “irracionals” dels Mossos. Per l’organització, el text deixa clar que les forces policials poden intervenir sempre que el cap del dispositiu o comandaments superiors valorin que existeixen “riscos greus” per a la seguretat de les persones i els béns, o bé accions que impedeixin l’execució de l’ordre judicial. A la pràctica, l’entitat considera que sempre que hi hagi una convocatòria del moviment pel dret a l’habitatge, hi estaran la Brimo i l’ARRO. Per això, diuen que el document arriba “tard i malament”.
Abusos d’autoritat, violència física i detencions d’activistes
La PAH ha insistit que es viu una crisi d’habitatge greu i denuncien que, durant els desnonaments, sovint es troben amb arbitrarietat, abusos d’autoritat, violència física i, fins i tot, detencions d’activistes. A més, ho veuen com un intent del Departament d’Interior de “desresponsabilitzar-se” de les polítiques de protecció del dret a l’habitatge digne.
Indignació per les paraules del conseller Elena
L’organització ha expressat també indignació per unes paraules del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que va assegurar que qui desnona no són els mossos sinó una societat injusta. Les declaracions no han agradat a la PAH, que ha recordat que la Generalitat és una de les màximes responsables en política d’habitatge.
Per tot plegat, la PAH proposa que abans d’un desallotjament se n’hauria d’informar Serveis Socials i garantir que hi haurà un reallotjament digne per a la família afectada. També demana la suspensió de les actuacions en els desnonaments fins que els grans propietaris ofereixin el lloguer social obligatori —la Generalitat en el cas de petits propietaris—, i ha reivindicat que la presència de moviments socials no pot ser la causa perquè vinguin els antiavalots.
Les PAH catalanes han expressat el rebuig al protocol i han exigit que es corregeixi amb criteris socials i de drets, en els marc d’unes polítiques urgents, reals i integrals pel dret a l’habitatge.
