(EFE) El Jutjat d’Instrucció número 20 de Barcelona investiga una altra querella d’una immobiliària contra l’alcaldessa, Ada Colau, per pressionar-la presumptament amb sancions per evitar el desnonament d’un llogater de les Corts considerat vulnerable. El llançament, finalment no es va fer gràcies a l’acord entre l’inquilí i l’empresa propietària de l’immoble. Segons ha avançat ‘El Diario’ i han confirmat a EFE fonts municipals, la jutgessa ha admès a tràmit la querella, que acusa l’alcaldessa de la capital catalana dels delictes de coaccions i prevaricació.
La querella, que segons el consistori signa la mateixa advocada que va interposar la de la immobiliària Vauras —causa també sota investigació—, es dirigeix a més contra la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, i contra treballadores del SIPHO, servei municipal destinat a evitar el desnonament de persones vulnerables, així com de la Unitat de Disciplina i del districte de Gràcia.
La immobiliària Juninmo acusa l’alcaldessa per un cas de desnonament ocorregut l’any 2021, quan el servei de mediació de SIPHO va intervenir per evitar el desallotjament d’un veí de les Corts considerat vulnerable, que finalment no es va fer gràcies a l’acord entre l’inquilí i l’empresa propietària de l’immoble.
Denuncien expedients sancionadors per pressionar-los
Durant el procés, la immobiliària denuncia que l’Ajuntament va incoar un expedient per no oferir a l’inquilí lloguer social —segons un article de la llei catalana d’habitatge que així ho preveia abans que el Tribunal Constitucional ho anul·lés—, que es va acabar arxivant. A la mateixa immobiliària, la Direcció de Llicències d’Ecologia Urbana li va incoar un altre expedient sancionador per un pis turístic il·legal en què, ressalta el consistori, no va tenir cap intervenció ni l’Oficina d’Habitatge de les Corts ni el SIPHO. Aquell expedient també va ser arxivat.
Com en el cas de la querella presentada pel fons d’inversió Vauras, la immobiliària acusa l’Ajuntament d’haver utilitzat aquests expedients sancionadors com a mecanisme de pressió per coaccionar-la de manera que acabés frenant el desnonament.
L’Ajuntament es defensa
Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han defensat que aquesta querella suposa un altre cas de guerra judicial contra l’alcaldessa i han reivindicat que el SIPHO constitueix una “bona pràctica” en matèria de polítiques públiques sobre habitatge que ha estat reconeguda per les Nacions Unides i per l’ONG World Habitat.
Ara com ara, el jutjat d’instrucció ha requerit l’expedient del desnonament al de primera instància que el va ordenar i també ha sol·licitat el del procés sancionador.
Amb aquesta querella, Colau suma la quarta causa penal oberta quan falta poc més d’un mes per a les eleccions municipals 2023: tres jutjats més la investiguen pel projecte de superilles de l’Eixample, per suposades pressions al fons d’inversió Vauras per forçar-lo a cedir lloguer social i per les subvencions municipals a entitats afins.
