Les dues mares estan molt pendents de les seves cries i s’han recuperat bé dels parts. Els impales de cara negra són la subespècie d’impala més amenaçada i no en queden més d’un miler d’exemplars en llibertat, la major part dels quals es troben als parcs nacionals d’Iona (Angola) i d’Etosha (Namíbia).
Els zoos de Pretòria, Lisboa i Barcelona participen en un programa internacional de cria coordinat pel zoo lisboeta. L’impala és un antílop esvelt amb un pelatge de color lleonat,el ventre i les natges blanques, la cua blanca amb una línia negra i més línies negres longitudinals a la cara, que són les que li donen el nom.
Són molt àgils i ràpids, cosa que els serveix per fugir dels depredadors, i poden arribar a fer salts de nou metres de longitud i tres metres d’alçada. Els mascles es diferencien de les femelles per tenir unes banyes en espiral que poden arribar als 92 cm en els exemplars adults.
