La Milagros Carballo farà 90 anys aquest 2023 i encara fa vida al quiosquet de llaminadures que regenta al barri de Sant Antoni. Ho ha des de fa més de 60 anys. Primer, va fer-ho al costat del seu marit, però fa més de 30 anys que ho fa tota sola. A la seva edat, la relació diària amb la gent l’omple de vida.
Al barri, aquest quiosc és una institució: hi ha qui hi va a comprar llaminadures, però molts veïns s’asseuen a la cantonada amb ella a petar la xerrada.
És una postal d’una Barcelona que va desapareixent.
La Milagros va venir de Lugo de ben jove
La Milagros va deixar enrere el seu poble natal, Pedrafita do Cebreiro, a Lugo, per venir a Barcelona. Allà s’hi van quedar el pare i el germà, però ella estava decidida a canviar l’estil de vida. Eren els anys 50 i ella explica com veia que molta gent anava de vacances a Galícia, molt elegants, mentre ella es matava a treballar i no tenia res. Així que un dia, afegeix, a unes conegudes els va dir que se’n tornava amb elles a Barcelona.
A l’estiu molta gent anava a Galícia i anaven tots molt elegants, i jo estava allà matant-me a treballar i no tenia res. I un dia, a unes conegudes els vaig dir: Jo me’n vaig a Barcelona amb vosaltres”
Un quiosc al barri “més bonic de tots”
Primer, va fer de minyona, però l’atzar la va portar a conèixer el seu marit, que ja tenia la paradeta de llaminadures. Hi venia ametlles, gelats i altres dolços. La Milagros recorda aquells anys amb nostàlgia. Per a ella, era com una fira en el barri més bonic de tots, i el més alegre, perquè, afegeix, d’alegria no en faltava.
Ha passat més de sis dècades despatxant al quiosc. Des que va enviudar, fa uns 30 anys, obre el quiosc cada dia tota sola. Ara gaudeix cada dia al màxim perquè, a punt de fer els 90, no sap fins quan podrà seguir obrint la paradeta.
Era com una fira, el barri més bonic de tots, i el més alegre, perquè d’alegria sempre n’hi havia”
