A Barcelona, cinc columnes han sortit de Gràcia, el Poblenou, la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample i Ciutat Vella, per confluir al passeig de Sant Joan, des d’on han baixat fins al passeig de Lluís Companys, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el cas de Gràcia, s’hi han concentrat prop de 300 persones i al Fossar de les Moreres, al voltant d’un centenar, que han cantat la popular ‘L’estaca’. La marxa que ha sortit de Sant Antoni ha avançat per la Gran Via i ha obligat a tallar el trànsit al carrer.
Centenars de persones tallen la Gran Via per reclamar l’alliberament dels polítics presos. Es dirigeixen al passeig de Sant Joan on hi haurà l’acte central @btvnoticies pic.twitter.com/E4RhA3Y9d4
— txell partal (@txell_pm) January 16, 2018
La mobilització s’ha convocat quan fa 92 dies que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, es troben en presó preventiva per ordre de l’Audiència Nacional. En el cas d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn, fa 75 dies que estan privats de llibertat. L’acte al passeig de Lluís Companys ha començat amb tres minuts de silenci, un per cada mes que fa que els Jordis són a la presó.
“Seguim dempeus exigint la seva llibertat”
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha afirmat que la societat no es resignarà mai a acceptar com a normal el que és una vulneració dels drets més bàsics, que considera un “abús que el Govern espanyol fa de les institucions per guanyar el que mai no obtindrà a les urnes”. Mauri ha llegit una carta que Jordi Cuixart ha enviat des de la presó de Soto del Real en què assenyala que “mai ens cansarem de reivindicar el diàleg perquè a l’Europa del segle XXI les idees es debaten, no s’empresonen.
El vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Agustí Alcoberro, ha afirmat que, per molt temps que passi, no normalitzaran mai “l’existència de presos polítics” i no “ens aturarem fins que els treguem de les presons”. Segons Alcoberro, des del referèndum de l’1 d’octubre “Catalunya té un conflicte obert amb el Regne d’Espanya” que no té aturador i no podrà aturar “cap repressió”.
Ambdues entitats han destacat que, tot i que l’objectiu de l’Estat espanyol sigui la humiliació de la societat catalana, la reacció social és de dignitat. Alcoberro ha afirmat que qui ha de tenir vergonya de la situació és l’Estat espanyol i Mauri ha reblat: “seguim dempeus exigint la seva llibertat”.
En el manifest de la convocatòria, que ha llegit l’actriu Marta Millà, els convocants afirmen que “a l’estat espanyol s’estan vulnerant drets bàsics i fonamentals” i asseguren que el que la justícia està investigant són manifestacions que qualifiquen de pacífiques. En aquest sentit, asseguren que “les entitats no hem comès cap delicte”. A més, tenint en compte que tres dels empresonats són diputats electes al Parlament de Catalunya, denuncien que “se’ls restringeix el dret a participar en l’activitat política”, ja que el Tribunal Suprem els va denegar el permís per participar en la constitució del Parlament, aquest dimecres.
La jurista Mercè Barceló, ha denunciat que en aquest cas la justícia espanyola ha aplicat el “dret penal de l’enemic, que es tradueix en penes altes per delictes inexistents on se suprimeixen les garanties processals” que converteixen els investigats en presos politics perquè, segons Barceló, “els tribunals espanyols persegueixen ara les idees polítiques”.
La mobilització s’ha convocat simultàniament en diversos pobles i ciutats de Catalunya, en aquest cas amb concentracions davant dels ajuntaments, i també a altres estats europeus com França, Alemanya, Bèlgica o Polònia. Organitzades per CDR a l’estranger, assemblees exteriors o delegacions de l’ANC, aquestes convocatòries busquen sensibilitzar la ciutadania d’altres països.
