Els pares biològics disposaran de tres mesos, un any de forma excepcional, per recorrer les resolucions de desamparament que suposen separar el nen de la familia i otorgar la tutela a la Generalitat. Fins ara, ho podien fer en qualsevol moment i sovint servia per boicotejar els procesos d'acollida o adopció del nen, que es podien allargar durant anys. L'agilització dels terminis evitarà que l'estància dels nens en centres residencials s'eternitzi. Partint de la base que l'acolliment es considera la millor alternativa quan, temporalment, els pares biològics no se'n poden fer càrrec, la llei crea dues noves figures: l'acolliment permanent i el professional. El permanent evitarà que s'hagin de fer tots els tràmits burocràtics, i el professional serà per a famílies especialment preparades per acollir nens que pateixen dificultats físiques o psíquiques o grups de germans. El punt polèmic però ha estat el dret a l'avortament on el Govern ha fet maxa enrere a les primeres intencions de tenir en compte l'opinió de les menors de 16 anys. Per lluitar contra el maltractament infantil, la llei preveu l'especialització de les forces i cossos de seguretat, la creació d'un registre unificat per coordinar totes les institucions, i un servei d'atenció especialitzada per a les vícitmes d'abusos sexuals. La llei també estableix la possibilitat d'adoptar mesures catutelars durant 72 hores en casos d'agresions a menors sense necessitat d'autoritzacio judicial.