"És el treball, les sentències pendents que tinc en aquests moments..." Més enllà de xifres, aquestes són les cares de la crisi. Desenes de denúncies per acomiadaments improcedents. Uns processos que s'acumulen sobre les taules dels jutjats socials. Ells són els que han de decidir qui té la raó, si el treballador o l'empresa. La situació econòmica dels últims mesos els ha passat factura. Només aquest 2009, la feina els ha augmentat més d'un 35%. I, tot i els reforços de personal, els costa donar sortida a tots els casos. XAVIER GONZÁLEZ DE RIBERA, jutge social "Tothom, a les tardes i els cap de setmana, treballa. Tots treballem a les tardes i al cap de setmana. Per tant, les nostres jornades setmanals són de 50 hores pel capbaix. Clar, ja fas un esforç, però més ja no pots fer." El seu cas no és l'únic. Segons l'estadística del Tribunal Superior de Justícia, a Catalunya, el 89% dels jutjats estan molt per sobre de la seva capacitat. L'exemple més clar són els jutjats mercantils. Per les seves mans passen tots els concursos de creditors, el que abans es coneixia com a suspensió de pagaments. Catalunya és la comunitat autònoma on més se n'han presentat de tot Espanya. Aquest 2009 van presentar més de 8.000 assumptes. I això és un 53% més que l'any passat. SEBASTIÁN MORALO, magistrat de la sala social "Muchas empresas tienen problemas económicos importantísimos, pues no pueden hacer frente a la indemnización o a las cantidades que tienen que pagar a los trabajadores como resultado de la sentencia. Y esto obliga al trabajador a pedir al juzgado que ejecute forzosamente esa sentencia contra la empresa. Entonces se obliga al juzgado a hacer una serie de trámites que son muy farragosos y muy complejos." Per tot això, el Tribunal Superior demana es crein més jutjats. A tot Catalunya en fan falta, com a mínim 55. També es necessiten més jutges i més personal. En definitiva, més recursos. I una de les solucions que s'està plantejant és demanar ajuda a les facultats de Dret. Parlar, per exemple, amb els professors universitaris perquè donin un cop de mà als jutges a l'hora de buscar jurísprudència. És a dir, casos similars sobre els que ja s'hagi dictat sentència. MARIA EUGÈNIA ALEGRET, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya "És assistència al jutge per preparar la documentació que li faciliti el dictar la sentència i, per tant, pugui dictar més sentències." De moment, ja s'han obert negociacions amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha presentat la memòria anual corresponent a l’exercici del 2009. Es tracta d’un balanç anual de la situació dels òrgans jurisdiccionals de Catalunya i incorpora les consideracions de la presidenta del TSJC i de la Sala de Govern.

L’impacte de la crisi

La crisi econòmica també s’ha notat a la estructura judicial del país. Durant l’any 2009, els òrgans judicials de Catalunya van ingressar un 7,4% més d’afers que l’any anterior i se’n van resoldre un 7,5% més. Encapçalen el nivell d’ingressos els jutjats mercantils, els socials i les de primera instància. L’informe també constata la disminució en el número d’ingressos dels jutjats de violència sobre la dona.