Llarena els ha convocat sense que cap part ho hagi sol·licitat. Ho fa d’acord amb l’article 505 de la Llei d’enjudiciament criminal, que li permet convocar una audiència breu perquè la fiscalia i la resta d’acusacions puguin sol·licitar una modificació de la mesura cautelar i demanar presó provisional o llibertat amb fiança. Llarena ha de prendre la decisió aquest mateix divendres i això pot suposar que Jordi Turull torni a entrar a la presó d’Estremera, d’on va sortir el 4 de desembre amb una fiança de 100.000 euros.
Aquest dijous la Guàrdia Civil ha donat més motius al jutge. En un informe que li ha entregat, considera que Turull va tenir un paper extraordinàriament rellevant per al procés perquè, segons l’institut armat, formava part del comitè estratègic i com a exconseller de la Presidència va gestionar la publicitat del referèndum i el material electoral.
A qui envia a judici i per què?
Paral·lelament, el jutge Pablo Llarena va enllestint la investigació i aquest divendres també ha citat totes les parts (la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, Vox i els advocats dels investigats) per comunicar-los a qui finalment envia a judici i de quins delictes els acusa. La causa està oberta pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, sense concretar quins fets s’atribueixen a cadascú.
En cas que processi Turull i els altres diputats per rebel·lió, s’obriria la porta a una possible inhabilitació, com preveu també la Llei d’enjudiciament criminal. L’article 384 bis permet suspendre de càrrec públic aquells qui estiguin processats pel delicte de rebel·lió. Ara bé, cal que es compleixin dos supòsits: primer, que el processament per rebel·lió sigui ferm -ja que alguna part hi pot recórrer- i després que es decreti presó preventiva. Aquest últim supòsit podria complir-se ja aquest divendres si Llarena torna a enviar a presó Jordi Turull i la resta de diputats citats.
