Detinguda l'agost de 2001 a Terrassa per presumpta col·laboració amb ETA, Laura Riera va ser jutjada dos anys després. Se l'acusava d'haver aprofitat la seva feina com a auxiliar administrativa a l'Ajuntament de Terrassa per facilitar matrícules de suposats objectius d'ETA al 'comando Barcelona'. El maig de 2004 l'Audiència Nacional va condemnar Riera a 9 anys de presó. La considerava culpable d'un delicte de col·laboració amb organització terrorista. Segons la sentència Riera va entrar a la base de dades de la Direcció General de Trànsit per obtenir-ne matrícules, entre les quals la del regidor del PP deViladecavalls Francisco Cano, assassinat amb una bomba adossada al seu cotxe el 14 de desembre de 2000. Dos catalans més, Zigor Larredonda i Diego Sánchez, també condemnats el 2004 per col·laborar amb ETA, van sortir de la presó a principis d'aquest any. Les concentracions de rebuda, però, en aquest cas es van fer sense tanta polèmica.
