La cotorra de pit gris fa anys que s'ha fet seu el jardí de l'Institut Montserrat, a Sant Gervasi. Al pati la seva xerrameca se sent, pràcticament, a qualsevol hora del dia. I algunes palmeres amb nius són a tocar de les aules. "Molesten molt a les classes." "Ens hem acostumat." ALEIX GABARRÓ, director de l'Institut Montserrat "Això depèn molt de l'època de l'any i de l'hora del dia però la xerrameca aquesta pot ser molt empipadora i pot dificultar les classes, sobretot quan ve la calor i tenim finestres obertes." El soroll és el principal inconvenient d'una au, la cotorra, que està inclosa en el catàleg espanyol d'espècies invasores. Els primers exemplars van arribar com a animals domèstics fa més de 35 anys. Ara es compten a centenars. En l'últim cens, de l'any 2010, se'n van comptabilitzar 2.700. I el nombre creix any rere any a un ritme mitjà d'un 8% anual. El 70% dels barris de Barcelona en tenen. Fins i tot arriben al parc agrari del Baix Llobregat, on s'atipen amb la collita. JOAN RIBAS, president de la Cooperativa Agrícola del Prat "Sobretot de cara a la primavera i l'estiu, quan hi ha blat de moro o tomàquets, que quan estan una mica verds se'ls mengen, les pomes, que també els agraden molt. Realment té incidència." L'Agència de Salut Pública està elaborant un pla de control de la població per evitar que el seu creixement exponencial agreugi aquests problemes. TOMÁS MONTALVO, vigilància i control d'aus salvatges urbanes "El més efectiu no és retirar els nius com normalment es fa en molts dels municipis afectats perquè sembla la solució més adient, sinó que hauríem d'anar a reduir les seves poblacions d'adults." I, per aconseguir-ho, els estudis revelen que el més adient és actuar sobre les seves fonts d'alimentació. S'ha detectat que cada vegada hi ha més gent que els dóna de menjar fins al punt que el pa i la fruita seca s'han convertit en el 40% de la seva dieta. Conscienciar els alimentadors, per tant, podria ajudar a estabilitzar-ne la població.
Els primers exemplars van arribar com a animals domèstics fa més de 35 anys. En l’últim cens, elaborat el 2010, es van comptabilitzar 2.700 aus, tot i que aquesta xifra ara es queda curta. La població de cotorres creix a un ritme anual mitjà d’un 8% i s’estima que s’han estès fins al 70% dels barris de Barcelona. Ara l’Agència de Salut Pública de Barcelona vol posar fre al creixement d’aquestes aus reduint-ne la població adulta i controlant la gent que alimenta aquests ocells amb pa i fruita seca.
El soroll i la destrossa de collites
El soroll és el principal inconvenient de la cotorra, que està inclosa en el catàleg espanyol d’espècies invasores. A més de la molèstia que n’ocasiona la xerrameca, alguns pagesos denuncien que aquestes aus es mengen part de les collites del Parc Agrari del Baix Llobregat, sobretot quan arriben la primavera i l’estiu.
