L’albirament, però, en aquest ocasió no ha estat a causa dels vents de ponent o mestral, com en d’altres (per exemple el passat 1 de març), sinó gracies als vents de garbí o llebeig (vents del sud-oest).
Aquests vents, bastant eixuts a la costa Mediterrània, han bufat amb intensitat mar endins al llarg de tota la jornada en cotes mitjanes i altes, i han netejat així l’atmosfera de contaminants i boirines. Amb tot, les imatges permeten entreveure una lleugera capa de boirina superficial. Aquest fet ens fa suposar l’existència d’una lleugera capa d’inversió tèrmica en els nivells més baixos propers a la superfície marítima. Amb tot, la carena de la serra de Tramuntana ha quedat molt per damunt d’aquesta capa i s’ha fet visible des de terra ferma.
La distància entre la costa catalana i la serra de Tramuntana és aproximadament de 180 km. Les imatges permeten distingir, de dreta a esquerra, el penyal del Migdia (1401 m), el puig Major (1445 m) i el pic de Massanella (1364 m).
Podeu trobar més informació i imatges d’altres albiraments al web:
http://ropits.com/serra/mallorca.htm
