Per ordre directa del fiscal general de l’Estat, en la vista d’aquest dimarts, la fiscalia va rebaixar per primera vegada la mesura cautelar de presó preventiva al·legant que havia donat positiu per tuberculina i que no existia risc de reiteració delictiva perquè va deixar l’escó. La sala d’apel·lacions, però, no ha acatat el canvi de criteri del ministeri públic i ha acordat mantenir-lo a la presó d’Estremera, on va ingressar amb altres consellers del govern de Puigdemont el passat 2 de novembre. La sala retreu a la fiscalia que no donés més arguments per demanar la llibertat, més enllà de no veure-hi risc de reiteració delictiva. També remarca que no li consta que Forn estigui malalt, una situació, diuen els magistrats, que “no va ser al·legada ni documentada” per la seva defensa.
Per tot això, el principal argument de la sala per mantenir-lo a presó és que persisteix el risc de reiteració delictiva. Consideren que va ocupar “un càrrec d’especial responsabilitat com a conseller d’Interior perquè és d’on es van impulsar i cometre els fets”. En aquest sentit, afirmen que Forn va tenir una posició de “referent” que podria recuperar si sortís de la presó. A més, argumenten que “no hi ha indicis clars que hagin abandonat definitivament la voluntat d’enfrontament directe amb l’Estat per obtenir la independència”, malgrat que Forn deixés l’acta de diputat.
Sànchez continuarà a la presó com volia la fiscalia
A diferència de Forn, la sala d’apel·lacions sí que va acatar la petició de la fiscalia per a Jordi Sànchez i ha decidit mantenir -lo privat de llibertat a la presó de Soto del Real. La sala diu que el risc que Sànchez torni a cometre algun delicte és “nítid”, perquè té una posició d’influència en mobilitzacions multitudinàries i el compromís d’integrar-se a una candidatura que proclama la independència. Una afirmació que fa pensar que la sala no ha tingut en compte que Sànchez l’alertés de la intenció de deixar l’escó per tornar a la docència.
També nega que Llarena hagi vulnerat el dret a la llibertat ideològica i a la participació política de Sànchez per denegar-li el permís per ser investit president. En aquest sentit, afirma que “no existeixen presos polítics en aquesta causa, sinó polítics que estan presos […] que pretenien, amb violència, […] segregar d’Espanya una part del seu territori. I això és un gravíssim delicte contra la Constitució Espanyola”, sentencia la sala.
