Pistola taser
Pla detall d'una pistola tàser i una càmera que els agents es col·loquen a l'altura del pit per registrar el que estan veient. 8 de novembre de 2018. (Horitzontal)

Quatre entitats de drets humans, salut mental i atenció primària s’han unit per aturar la compra de pistoles Taser per a la Guàrdia Urbana per part de l’Ajuntament de Barcelona. Irídia, la Federació de Salut Mental, la Federació Veus i La Capçalera, un col·lectiu de professionals de l’atenció primària, han demanat al consistori que en suspengui la compra perquè és “una arma potencialment letal”.

Reclamen una anàlisi independent i no “exclusivament policial”

A través d’una carta adreçada a l’alcalde, Jaume Collboni, al tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, i al cap de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, adverteixen que “aquesta decisió no pot dependre d’un criteri exclusivament policial”. Reclamen una anàlisi independent que n’avaluï els impactes en el dret a la salut i el respecte als drets fonamentals. També insisteixen que “no s’han fet públics indicadors o estudis que n’avalin o corroborin la necessitat del seu ús”.

A l’abril, el ple es va comprometre a estudiar adquirir pistoles Taser per a la Guàrdia Urbana, a petició dels sindicats policials i el propi cos. Després que el govern de Collboni va mostrar-se’n favorable, aquest dimecres està prevista la Comissió de Presidència i Seguretat, i les entitats volen que s’aprofiti per aturar-ho.

Denuncien que la decisió “contravé les recomanacions del fabricant”

Les organitzacions diuen que hi ha molt poca informació sobre la decisió de fer efectiva la compra, i que el poc que ha transcendit es relaciona “amb la voluntat d’emprar una nova arma“, que permeti fer front a “episodis d’agitació, alteració profunda o ús d’armes blanques”.

En aquest sentit, apunten que les Nacions Unides i el propi fabricant de la marca Taser, l’empresa Axon,
precisament, desaconsellen el seu ús en aquestes situacions.

Lesions importants o la mort en algunes persones amb afeccions

En concret, apel·len al posicionament del Comitè contra la Tortura de Nacions Unides i les orientacions de l’ONU, que adverteixen que “el risc de causar lesions importants o fins i tot la mort augmenta en determinades situacions, especialment quan les persones que han rebut una descàrrega elèctrica pateixen malalties cardíaques, han pres certs medicaments o drogues o alcohol, o ambdós, o són per altres raons, més susceptibles de patir efectes cardíacs adversos”.

En la mateixa línia, indiquen que el fabricant descriu que algunes persones poden ser més susceptibles als efectes d’aquests dispositius conductors d’energia. En concret, menciona aquelles amb afeccions cardíaques o asma, persones que pateixen deliri agitat, agitació profunda, esgotament greu, intoxicació o abús crònic de drogues i sobreesforç físic.

Un veí de Badalona, primera víctima mortal a Catalunya

Les entitats també recorden el cas d’un veí de Badalona que patia esquizofrènia i que va morir el 2021 després de sis descàrregues elèctriques d’una pistola Taser que li van aplicar agents del cos de Mossos d’Esquadra.