L’illa d’equipaments del Fort Pienc compleix dues dècades. Es va inaugurar el març del 2003 i va ser tot un esdeveniment, ja que agrupava espais essencials per als veïns en una zona industrial molt degradada. L’illa va incloure una biblioteca, el primer mercat municipal al barri i una escola bressol. També es va ampliar el centre cívic, que ja estava en marxa, es va obrir l’espai de gent gran i pocs anys després es va construir una escola. Avui dia l’espai s’ha convertit en un punt neuràlgic del barri.
De zona degradada a plaça major del barri
Per les Olimpíades, al barri s’havien fet equipaments de ciutat com el Teatre Nacional o L’Auditori, però des del 1994 els veïns reivindicaven equipaments de barri. La plaça actual era aleshores un espai industrial en declivi, que avui s’ha convertit en el punt central del Fort Pienc. Com explica Gisela Boronat, de l’associació de veïns, és com “la plaça del barri o la plaça major del poble”.
És com la plaça del barri o la plaça major del poble, un lloc de trobada, on conflueixen diferents equipaments de proximitat que la gent fa servir molt”
Un assaig urbanístic que s’ha consolidat
Amb la construcció d’aquest conjunt del Fort Pienc, Barcelona posava a prova un nou model urbanístic, l’illa d’equipaments. Mai abans no s’havien posat de costat equipaments dirigits a diferents públics. Aquest model s’ha replicat amb variacions a altres zones de la ciutat com la Sagrada Família. L’arquitecte que va concebre el conjunt, Josep Llinàs, el va orientar al voltant de la via històrica del carrer de Ribes i va fer que tots els espais confluïssin. Avui encara aniria més enllà i hi faria un porxo que reunís tots els accessos.
