Després que aquesta setmana s’hagi conegut que hi ha cinc policies nacionals més investigats per les càrregues de l’1-O, aquest divendres hem explorat a betevé sobre com s’han d’identificar o poder reconèixer els agents antiavalots que participen d’un operatiu. A primera vista “és difícil” fer-ho perquè actuen en grup, duen casc i proteccions, segons Albert González, professor de dret penal i processal de la UOC i la UPF.
Amb tot, reconeix que hi ha una directriu del Defensor del Poble, del gener del 2017, en què s’aconsella a tots els agents antiavalots “anar identificats” amb un número similar al de placa. En aquest sentit, González apunta que “tots els cossos policials de l’Estat hi estan obligats i, tot i que amb la Guàrdia Civil hi havia hagut dubtes —ja que es tracta d’un cos militar—, tot ciutadà té el dret a saber quin funcionari públic que s’hi adreça”.
Com identificar els agents si no hi ha “col·laboració policial”?
El professor Albert González admet que “a vegades els policies o no van identificats, o no faciliten les coses per ser identificats amb posterioritat a un dispositiu”. És per això que recorda que existeixen programes informàtics que “permeten un reconeixement antropomòrfic o facial, comparant la imatge del policia —obtinguda d’una filmació o fotografia en plena actuació— amb les fitxes policials o el testimoni d’altres companys del cos”. Són uns programes amb què, diu González, “ja treballen la Policia Nacional o els Mossos d’Esquadra”.
En cas que “existeixi la possibilitat que algun cos policial no col·labori amb una investigació”, assenyala el professor de la UOC i la UPF, i “hi haguessin dubtes, un jutge pot acordar que una investigació pot fer-la, en lloc d’una policia, una altra“.
