(ACN) La fiscalia demana fins a 20 anys i nou mesos de presó per al líder d’una trama que ha estafat uns 15 milions d’euros en més d’un centenar de transaccions immobiliàries fraudulentes avalades per notaris de les comarques de Barcelona. El ministeri públic farà seure al banc dels acusats 15 investigats, però n’acusa també dos que ja han mort i dos més que han fugit de la justícia. Segons el ministeri fiscal, el grup enganyava persones vulnerables fent-los creure que rebrien una renda vitalícia o una hipoteca inversa pels seus immobles, però en realitat es quedaven els habitatges a canvi de res o de molt pocs diners, entre 5.000 i 15.000 euros.
Segons el fiscal, F. C. S. va liderar entre el 2009 i el 2015 una trama estable de 18 persones més, dues de les quals ja han mort i dues més han fugit de la justícia. El líder, advocat en exercici, tenia tres col·laboradors propers, un dels quals ha fugit. Per captar els clients, posaven anuncis en diversos mitjans, sobretot premsa escrita, per oferir productes financers d’efectes jurídics similars al préstec personal amb garantia immobiliària, la hipoteca inversa o el contracte de renda vitalícia amb reserva d’usdefruit vitalici.
Captaven clients amb necessitats econòmiques
En un primer moment, van captar clients amb coneixements financers i jurídics escassos o nuls i amb una gran necessitat econòmica. Un cop captats els clients se’ls enganyava per fer-los signar en realitat no un dels productes habituals sinó una compravenda d’un immoble dels clients per un preu ajornat molt inferior al valor de mercat, sense cap tipus de garantia cap als venedors en cas que els compradors no paguessin tot el preu ajornat al qual s’havien compromès.
Segons el ministeri públic, “la clau del frau residia que es produís la transmissió de la propietat dels immobles dels clients als acusats sense el pagament simultani del preu de mercat i sense cap garantia ni per la posterior recuperació de l’immoble per part dels clients ni pel cobrament del preu ajornat”. Per aconseguir-ho, signaven les escriptures dels contractes de compravenda davant de dos notaris i els seus oficials, també acusats. El fiscal acusa aquests notaris d’incomplir els seus deures d’impedir negocis fraudulents i contractes il·legals, així com d’assessorar jurídicament els clients amb inferioritat de coneixements de la matèria.
Per completar l’engany i dificultar-ne la detecció i possible reversió, els acusats utilitzaven societats instrumentals com a compradores dels immobles. Com que les empreses no tenien cap capital ni capacitat financera, quan les víctimes descobrien l’engany la reclamació econòmica no tenia èxit. A més, les empreses s’acabaven revenent les propietats adquirides a altres compradors de bona fe que en desconeixien l’origen il·lícit, cosa que feia impossible recuperar els immobles per als legítims propietaris.
