Els autors de l'estudi asseguren que el cervell dels nens és especialment vulnerable perquè està en ple procés de desenvolupament. Per això, és molt més sensible a la pol·lució que poden generar, per exemple els vehicles. Durant un any els investigadors han estat avaluant diferents aptituds de més de 2.800 alumnes. I les diferències entre els nens que estudien en escoles situades en zones amb més contaminació i els que no, són evidents. Per exemple, en el que s'anomena el treball de la memòria. És a dir, en la capacitat de retenir dades de forma breu sense arribar a memoritzar-les. MAR ÁLVAREZ, coordinadora de l'estudi "En els nens que estan a les escoles no contaminades, aquest creixement anual ha estat de l'11%, en contra del 7% que ha estat el creixement anual dels nens en escoles més contaminades", Els investigadors creuen que cal adoptar mesures per minimitzar aquests efectes. Per exemple, construir les noves escoles allunyades de les zones amb més volum de trànsit o habilitar zones d'aparcament a uns 100 metres dels centres escolars, per a les famílies que acompanyen els alumnes en cotxe.
El cervell dels nens és especialment vulnerable perquè està en ple procés de desenvolupament i, per això, és molt més sensible a la pol·lució que poden generar els vehicles. Els investigadors de l’estudi del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental, i que publica la revista ‘PLOS Medicine’, asseguren que els infants que van a les escoles en zones on hi ha més contaminació tenen un menor desenvolupament cognitiu, perquè l’aire contaminat que respiren frena l’aprenentatge. L’estudi es va fer entre gener de 2012 i març de 2013, prenent com a mostra 2.897 nens de set a 10 anys de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat del Vallès que estan exposades a la contaminació de l’aire.
“Els nens que van a les escoles amb nivells de contaminació tant a classe com al pati, van experimentar un menor creixement de les funcions cognitives essencials per a l’aprenentatge del 7% anual davant l’11% de les escoles menys contaminades”, assegura Jordi Sunyer, el principal investigador.
Per fer l’estudi es va mesurar la contaminació atribuïda al trànsit (carboni elemental, diòxid de nitrogen-NO2, i el nombre de partícules ultrafines), que es van mesurar a l’aire lliure i a les aules de forma simultània. Als nens se’ls ha analitzat, fins a quatre vegades, i s’ha detectat que a les escoles on hi havia més contaminació el creixement cognitiu era inferior.
Frenar la contaminació al voltant de les escoles
Sunyer ha donat algunes recomanacions per frenar la contaminació al voltants dels centres escolars: que els autocars portin filtres de partícules i que parin el motor quan s’aturen davant de l’escola, i que els pares no aparquin el cotxe davant del centre. L’estudi també parla d’altres opcions per rebaixar l’impacte ambiental sobre els menors com construir les noves escoles allunyades de les zones amb més volum de trànsit o habilitar zones d’aparcament a uns 100 metres dels centres escolars, per a les famílies que acompanyen els alumnes en cotxe.
