El projecte de Can Nadó, fundat fa 10 anys per voluntàries que volien compartir la criança dels fills i donar un segon ús a la roba que ja no necessitaven, s’acomiada del barri en una jornada trista i emotiva a parts iguals. Aquest diumenge han organitzat el darrer armari comunitari als voltants de la parròquia de Crist Redemptor, al Baix Guinardó, que han celebrat mensualment durant una dècada.
Desenes de famílies, moltes amb els fills, no han volgut perdre’s l’oportunitat de gaudir-lo i emportar-se fins a cinc peces de roba de franc per a cada criatura. Els que n’han volgut més, les han comprat a un preu simbòlic d’un euro. “Trobar-te la roba dels teus fills quan eren petits aquí és molt bonic”, explica Anna Llupià, voluntària i una de les cofundadores de Can Nadó.
Amb el comiat d’aquest projecte també es perdran altres activitats que han organitzat al llarg dels anys, com ara el grup de criança setmanal, el de prelectura a la biblioteca o el d’intercanvi de roba d’adults. “Ens reuníem aquí i eren unes estones molt agradables. És una llàstima que el projecte no segueixi endavant. Avui és un dia una mica trist”, relata amb enyorança Georgina Núñez, una de les voluntàries habituals.
La pandèmia ha fet estralls en el projecte
Els reptes i l’allau de necessitats per l’emergència sanitària han impossibilitat mantenir l’esperit comunitari amb què es va concebre: “Ens costa molt veure un Can Nadó tan endreçat, tan fred, que no podem veure com creixen els nens i no podem establir llaços amb aquesta allau de necessitat social. Nosaltres no hem cregut mai en la caritat”, sentencia Monts Romagosa, coordinadora i voluntària de Can Nadó des dels seus orígens.
