Les escoles són un bon reflex de com és el carrer, i l’escola ucraïnesa Mriya, de Sant Martí, ha reflectit força bé l’abans i el després al 24 de febrer de 2022. El dia que va començar la invasió russa d’Ucraïna, al centre hi estudiaven uns 200 alumnes, avui, en canvi, el nombre de matriculats supera els 400.
L’escola, reconvertida sobre la marxa en centre d’acollida de refugiats i, alhora, de logística per l’ajuda humanitària, segueix sent un punt on arriben molts ucraïnesos que segueixen sortint del seu país.
Segons explica la directora de l’escola, Svitlana Shkolna, “els infants s’adapten millor als canvis”, tot i que admet que les primeres setmanes li va impactar “veure els nens i les nenes plorar en veure i tocar els llibres en ucraïnès que tenen al centre”. “Pensaven [els infants] que tot s’hauria acabat”, confessa Shkolna.
Reforç de psicòlegs
En aquests 12 mesos, a l’escola Mriya també ha crescut el nombre de psicòlegs: d’un se n’ha passat a tres, i tots tres es dediquen, quasi en exclusiva, a treballar amb els alumnes el conflicte armat. I en aquest sentit, a la directora mostra preocupació pels adolescents.
Explica que “molts tenien clar a quina universitat d’Ucraïna estudiarien i què hi estudiarien”, i concreta que molts d’aquests adolescents diuen que “ara, a Catalunya, no es plantegen gaire res d’això perquè tenen una altra barrera: l’idioma”.
Una de les feines de l’equip de psicòlegs és, justament això: “ajudar-los a fer-los veure que mentre s’adapten a l’idioma, no perden el temps”, explica Svitlana Shkolna.
Marcats per l’efecte de la guerra a la ciutat d’origen
Alguns d’aquests alumnes ens han explicat les seves experiències des de l’inici de la guerra, i han confirmat la incertesa amb què es miren els propers mesos o els propers anys.
El cas més impactant, potser, és el de l’Arten Maiboroda. Estudia segon de batxillerat després que va arribar a Barcelona procedent de Butxa. Va fugir de la localitat abans que la ocupés l’exèrcit rus i, ja aquí, va descobrir què hi van fer les tropes del Kremlin quan es van retirar: l’Arten va perdre casa seva, l’institut i alguns dels seus companys de classe. Explica que “els enyoro molt”, però referma que “a Barcelona he fet amics nous al nou institut on ara estudio”.
La Tatiana Shokot estudia quart d’ESO. És natural de Berdiansk, una localitat costera propera a Mariúpol. Va fugir d’allà amb la seva mare i el seu germà abans que la ciutat caigués a mans de l’exèrcit rus. Va viure a Sant Quirze Safaja (el Moianès) amb una família d’acollida, però ara han llogat un pis a Castellterçol. La Tatiana vol ser periodista “des dels 12 anys”, explica en un bon català, però diu que “ara no sé què faré” perquè “no sé si podré estudiar a Ucraïna perquè no sé quan durarà la guerra”.
Aquesta incertesa també es desprèn del testimoni de l’Anastasia Povorozniuk. És natural de Dnipró, a la ribera del riu Dnièper, a mig camí de l’est del país. Afirma que “com que no podré estudiar una carrera a Ucraïna, l’estudiaré aquí”, tot i que no té clar si serà Administració i Direcció d’Empreses o alguna altra relacionada amb l’economia.
