L’esclat de la invasió russa va enganxar-la de visita familiar a Barcelona i ja no va tornar: Victoriya Vaskevych i la filla més petita, de 12 anys, van veure’s a l’estranger, amb una maleta diminuta i el futur per reescriure. “Vaig plorar durant una setmana sencera i la meva filla no deia res, només dormia. No va parlar en tres mesos”, explica la mare. Després d’un any de guerra a Ucraïna, és una de les famílies que han decidit instal·lar-se a la ciutat fins que parin les bombes.

Ara viuen a casa d’una amistat, la filla va a l’escola i ella ha trobat feina com a psicòloga. També exerceix al local de l’Associació Djerelo, un refugi per als qui van fugir situat al carrer de Béjar, a Hostafrancs. Per a moltes famílies, tots aquests mesos han servit per entendre que el desenllaç del conflicte armat no serà d’un dia per l’altre. “A mesura que van anar passant les setmanes, la gent entenia que duraria“, diu Olha Dzyuban, presidenta de l’entitat.

1 any guerra Ucraïna
Victoriya Vaskevych, a la seu de l’Associació Djerelo

Nataliya, refugiada: “Imagino poder tornar a casa”

Calia, doncs, trobar un lloc de feina i sostre i escolaritzar els infants. És en aquest punt on es troba Nataliya Nyska. El 18 de març no va dubtar a endur-se les filles d’una ciutat de l’oest de Kíiv i allunyar-les dels bombardejos. “Imagino poder tornar a casa en algun moment, però no crec que sigui d’aquí a pocs mesos. Potser un any”, diu la Nataliya, resignada. Mentrestant, continua amb l’ajut de la Creu Roja i de l’associació.

A la seu d’Hostafrancs fan de tot: tallers, suport burocràtic i psicològic, cursos, servei de guarderia… Perquè les famílies, de barreres, se’n troben, com l’idioma i les dificultats per llogar pis a la ciutat. De fet, l’entitat Djerelo manté un punt d’ajut humanitari, ara en trasllat. Fins a aquest divendres, repartien menjar i productes per a bebès a la via Laietana, però a partir de dilluns estaran al Parc i la Llacuna del Poblenou.