“Aquesta mort s’hauria pogut evitar. El sistema ha fallat”. Així de contundent és M.C., una de les persones més properes a la Sandra, la dona trans assassinada aquest dimarts al seu pis del carrer de la Selva de Mar, al districte de Sant Martí. No li falten arguments. Aquesta veïna explica que feia un any i mig que ella i la seva parella i presumpte assassí van venir a viure a aquest edifici de protecció oficial. Durant tot aquest temps, afirma, la va maltractar, i dia sí dia també ella o una altra veïna del replà avisava per telèfon els Mossos. “No truqueu més”, assegura que li van arribar a dir. “Devien estar cansats de venir”, diu. La policia catalana no ha volgut donar cap explicació pel fet que hi ha una investigació en curs.
L’actuació dels Serveis Socials i de Sant Pau
M.C. es queixa també dels Serveis socials, de qui diu que “no li van fer un seguiment” tot i que la Sandra va dormir durant dues nits en un alberg del CUESB, segons explica. Fonts d’aquesta àrea de l’Ajuntament no han volgut comentar res perquè el cas està judicialitzat. L’amiga també té retrets per l’Hospital de Sant Pau, on la parella de la Sandra havia ingressat en diverses ocasions després que el derivessin fins allà els Mossos. “Ells sabien perfectament que es tractava d’un cas de violència masclista i no van fer cap alerta”, subratlla.
Des del centre hospitalari tampoc no s’han volgut pronunciar sobre un cas que s’està investigant. La dona li va recomanar anar al SARA, però creu que no hi va arribar a anar mai perquè “ell no la deixava sortir de casa”.
Era una mort anunciada. Per ser trans l’han deixada tirada”
Aquesta veïna és del parer que pel fet de ser una dona trans no la van assistir com calia i que “l’han deixada tirada”. Apunta que “la seva era una mort anunciada” i afegeix: “És increïble que passin aquestes coses al segle XXI”. Opina igual el personal de la farmàcia del costat de casa de la Sandra, a qui coneixien bé perquè s’hi passava moltes estones. La dependenta, que s’estima més mantenir-se en l’anonimat, assegura que pràcticament li feia “de psicòloga” perquè hi havia molta confiança. Creu que si s’hagués tractat d’una parella normativa “això no hauria passat”. I afegeix que probablement li haurien donat una alternativa d’habitatge ja que la Sandra no tenia on anar.
Falta de coordinació entre els diferents operadors
La Núria, una altra veïna del replà, denuncia la manca de coordinació dels operadors que d’una manera o altra hi han intervingut. Reitera que la policia catalana els van dir que no truquessin més i que “ha estat abandonada pel sistema tota la seva vida”. Quan trucava als Serveis socials feien una feina de contenció “perquè es tranquil·litzés” i després, tornaven a marxar, assegura. I així repetidament.
En aquest sentit, Júlia Humet, advocada penalista, considera que al circuit de les violències masclistes “sovint falla la coordinació entre operadors” perquè, si bé “tothom fa la seva feina”, falta “una mirada més global”, i que es preguntin “què passarà amb aquesta dona després d’atendre-la”. Aquesta advocada valora els passos endavant que s’estan fent per fer front a la violència masclista però admet que hi ha professionals amb “manca d’empatia o manca de coneixements” per detectar problemàtiques com les de la Sandra.
La investigació de la Policia Nacional
M.C. té un judici pendent en qualitat de testimoni a finals de maig arran d’una investigació que la Policia Nacional va fer d’ofici a finals de novembre després que la truqués perquè el company de la Sandra, ara en presó preventiva sense fiança, la tirés per les escales. “Era un dels molts maltractaments: la tancava a casa perquè no pogués sortir, li va estripar el DNI i la targeta del banc i li posava la calefacció a l’estiu”. Per aquesta veïna, si la Sandra mai no el va denunciar va ser perquè “li tenia molta por”.
Els Mossos ens deien que no truquessim més”
Crítica al minut de silenci per part de les institucions
Tant la Núria com la M.C. diuen haver sentit vergonya pel minut de silenci institucional dedicat a la Sandra. “Només serveix per posar-se medalles”, diuen. I no entenen que s’obri un protocol de dol però que ningú no s’hagi posat en contacte amb elles, malgrat necessitar assistència psicològica urgent: “Nosaltres vam ser els qui la vam sostenir”. La Sandra, relaten, estava molt sola i la seva família l’havia deixat de parlar per ser una dona trans.
Falta de perspectiva LGTBI
Segons Júlia Humet, en aquest cas és probable que hagi faltat una sensibilitat en qüestions LGTBI per part dels professionals que van atendre la Sandra; que hagin pesat “determinats estereotips i prejudicis”; i que no s’hagin posat els mitjans necessaris. “S’ha avançat a incorporar la perspectiva de gènere però caldria posar mitjans perquè s’incorpori la perspectiva LGTBI en tot el cicle de violències contra les dones”. El mateix creu Cristian Carrer, coordinador tècnic OCH, que creu que s’ha d’afegir aquesta mirada de diversitat sexual i de gènere en les violències masclistes i que els feminismes han d’anar de la mà dels moviments LGTBI per evitar casos com els de la Sandra.
Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes han preferit no fer declaracions a la pregunta de betevé sobre què ha pogut fallar en el cas de la Sandra. Han apel·lat a la prudència i han recordat, novament, que la investigació segueix oberta.
