Una de cada 10 dones patirà endometriosi a la seva vida. Malgrat tot, aquesta malaltia que només afecta les dones continua sent una de les més silenciades. Aquest cap de setmana s’ha celebrat a la Sala Apolo un espectacle per conscienciar i donar a conèixer aquesta malaltia. Tots els diners recaptats aniran destinats a l’Hospital Clínic. Per això aprofitem l’ocasió per parlar amb Francesc Carmona, cap de Ginecologia de l’Hospital Clínic, especialista en endometriosi.
Carmona afirma que el principal problema d’aquesta malaltia és la desconeixença per part de la societat, però també des de la medicina. En l’entrevista explica que actualment s’està avançant molt en el diagnòstic, però afirma que fins que no canviï aquesta idea, no s’aconseguirà fer-ne un diagnòstic ràpid. “Estic convençut que si tot això ens passés als homes, si els homes tinguessin mal de testicles durant cinc dies al mes, les conseqüències socials serien diferents”, ha sentenciat.
–Des de l’Hospital Clínic esteu fent molta investigació al voltant de l’endometriosi. Què feu amb els diners recaptats en projectes com l’Endodance?
-Projectes com l’Endodance ens ajuden a continuar investigant. La nostra investigació se centra molt en el camp del diagnòstic. Estem intentant trobar noves eines per fer-ne un diagnòstic més ràpid. A la vegada, estem treballant molt en el cap d’Adenomiosi, que és variant de l’endometriosi que és molt desconeguda, inclús pels metges, i moltes vegades és la causa del fracàs en el tractament.
–Adenomiosi?
– És una forma d’endometriosi: moltes vegades van juntes, però també pot aparèixer per separat. El problema principal és que moltes vegades és la responsable dels símptomes. I si no la tractem de manera adequada, ens podem acabar trobant que la pacient segueix tenint-ne símptomes. Hi ha casos de dones que han estat operades, però continuen tenint problemes. En endometriosi, l’endometri surt del seu lloc i de la matriu; en canvi, en l’adenomiosi l’endometri surt del seu lloc, però no de la matriu. L’endometri es col·loca en la part més externa, a la part muscular i, per tant, acaba afectant tota la matriu. En aquests casos, per curar la pacient s’ha de fer antrectomia, i acabem fent que la dona no es pugui quedar embarassada. En canvi, si no ho tractes, segueix amb els símptomes de la malaltia.
–Afirmeu que en el diagnòstic també hi esteu dedicant molt d’esforç. Costa molt diagnosticar aquesta malaltia?
-El problema principal per arribar al diagnòstic és que no hi pensem. La societat, en general, té interioritzat que la regla pot fer mal. T’has d’aguantar. I és un error, la regla no n’ha de fer. Pot fer una mica de molèstia, però no ha de fer mal. Serà difícil diagnosticar l’endometriosi mentre la societat no assumeixi que la regla no ha de fer mal. Per sort, aquest tipus de gales ajuden a incrementar la consciència social de la malaltia. I ajuden que quan una companya de feina o de l’escola no ve a treballar, ningú no posi mala cara. Aquesta persona probablement té una malaltia.
–La regla no ha de fer mal, però si tinc mal, tindré endometriosi?
-No, pot ser una altra cosa. Una cosa és que tinguis una mica de molèsties a la panxa quan tens la regla… És clar, el dolor no es pot mesurar, no tenim un aparell per mesurar el dolor. Però si a una dona li demanes que puntuï el dolor entre zero i 10, essent zero cap dolor i 10 un dolor inimaginable, qualsevol dolor per sobre de quatre no és normal. Una cosa és una mica de molèstia. Però per descomptat, set o més, que seria dolor intens, no és normal i s’hauria de buscar la causa per la qual la pacient té aquest dolor. Moltes vegades pot ser endometriosi, però poden ser moltes altres coses.
–Però hi ha moltes dones que es troben que, quan van el metge, els diuen que el dolor és normal
-Ja… Davant d’això hi ha d’insistir o canviar de metge. Si una dona té un mal que la fa estar a casa, que la fa atipar-se de calmants, que no pot anar a l’escola o a la universitat i un metge li diu que és normal, ha de canviar de metge. També és cert que tenim aquesta idea interioritzada tota la societat. I és cert que assumim el dolor per la regla com una cosa normal.
“Si una dona té un mal que la fa estar a casa, atipar-se de calmants i un metge li diu que és normal, ha de canviar de metge”
–Quins altres símptomes, a part del dolor, té l’endometriosi?
-Per saber si en tens o no hauràs d’anar al metge. És una malaltia que té molts tipus de símptomes, té unes imatges a l’exploració ecogràfica o per ressonància que són molt característiques, l’expressió física o clínica també és molt subjectiva. Però hi ha símptomes clars com el mal de regla, mal de relacions, problemes digestius, mal per anar de ventre… tots aquests són símptomes molt subjectius de tenir endometriosi.
–La malaltia et provoca mal, però quins altres efectes té?
-Moltes vegades comporta problemes de fertilitat, dificultat que la dona es quedi embarassada. A més, aquest dolor que pateixen les dones que tenen aquesta malaltia no és més que és el que està passant a sota. Si la dona té dolor, a sota hi ha un procés inflamatori. Pot donar adherència entre unes coses i altres, afectar la funció diürètica del budell, portar problemes intestinals o, fins i tot, hi ha dones que perden el ronyó per culpa de la malaltia. Tots aquests símptomes més inespecífics a conseqüència de l’energia que el cos gasta en aquest procés inflamatori, provoca cansament crònic, fatiga, i moltes vegades acaba en procés depressiu. Hi ha dones que han anat a molts metges i els han dit que no tenen res. De vegades, fins i tot els han arribat a dir que tot és culpa del seu cervell, que elles soles s’ho fan. Això, moltes vegades acaben provocant símptomes depressius. El símptoma principal és el dolor, però quan hi rasques, hi ha tota una sèrie de problemes adjacents.
“Comporta problemes de fertilitat, dificultat que la dona es quedi embarassada”
–Com se soluciona aquesta malaltia?
-Ara intentem evitar la cirurgia. Fa 20 anys t’hauria dit que si tens endometriosi, t’hem d’operar. Ara l’intentarem operar tan tard com sigui possible, si és que finalment t’hem d’operar. Actualment, tenim tractaments mèdics molt eficaços, que no són cars, i que es poden donar a pràcticament totes les dones. El principal medicament que tenim són tractaments hormonals. L’endometriosi és una malaltia que depèn de les hormones i, per curar-la, manipulem el sistema hormonal de la dona. Estem investigant nous medicaments que ja no hagin de fer aquesta manipulació, sinó que aniran per altres vies. Però encara haurem d’esperar quatre o cinc anys perquè surtin a la llum. Avui en dia, per desgràcia, només tenim aquesta opció. El tractament estàndard són les hormones i els antiinflamatoris. Val a dir que és un tractament molt eficaç i sense efectes secundaris.
“Ara intentem operar tan tard com sigui possible i, per curar-la, manipulem el sistema hormonal de la dona”
–La principal problemàtica de l’endometriosi és la desconeixença?
– El principal problema per a les dones és la manca de coneixement mèdic i social de la malaltia. Així com l’acceptació mèdica i social que la regla pot fer mal i no passa res.
–Per tant, des de la medicina també s’ha de treballar?
-Sí, les escoles han de treballar explicant que la regla no ha de fer mal, que si a algú li fa mal, és un problema i ha d’anar el metge. Estic convençut que si tot això ens passés els homes, si els homes tinguessin mal de testicles durant cinc dies al mes, les conseqüències socials serien diferents.
