Fins ara, les discrepàncies en relació amb la forma de valorar el preu dels efectes sostrets (amb IVA o sense) havia provocat sentències diferents per uns mateixos fets segons de la secció l’Audiència que resolia el cas. Per això, els magistrats han decidit resoldre avui el recurs d’apel·lació d’un cas concret amb la intenció d’elaborar una sentència que servís d’antecedent per establir un mateix criteri sobre el tema.
El cas estudiat és el d’una dona condemnada a quatre mesos de presó per furtar en un establiment. El valor del material sostret es va calcular amb l’IVA inclòs i es va fixar en 425 euros. En sobrepassar els 400 euros (límit entre el que es considera falta i delicte), el jutge la va condemnar per un delicte de furt (penat amb entre sis i 18 mesos de presó). Contra aquesta sentència es va presentar un recurs d’apel·lació en què es feia referència a altres resolucions en què, per casos similars, no s’havia tingut en compte l’IVA i, per això, s’havia considerat una falta de furt (sancionat amb una multa d’entre 30 i 60 dies).
