El portaveu dels MIR del Vall d’Hebron, Jaume Mestre, afirma que no aturaran la vaga “fins que hàgim negociat aquest nou sistema de guàrdia que ens permeti formar-nos bé i donar una bona atenció a l’usuari”. Per això, al llarg d’aquesta tarda els residents “s’han compromès a fer una proposta amb els caps de servei i amb els tutors” per tal de buscar un “màxim consens”.
Mestre ha explicat que les especialitats més afectades són les d’otorinolaringologia, hematologia i nefrologia. En el cas d’aquestes dues últimes, critiquen que els residents de tercer i quart any que fan guàrdies es troben que el metge adjunt que els acompanya marxa a casa a partir de les 22 h; un fet que, segons Mestre, pot “abocar a una situació clínica que no es pot resoldre” i que, en molts casos, depèn de 10 o 15 minuts. En altres casos demanen, per exemple, que es dobli el nombre de residents i que la guàrdia compti amb dues persones en lloc d’una.
D’altra banda, segons Mestre, en les especialitats de medicina interna i pediatria sembla que s’ha arribat a un principi d’acord, que s’haurà de tancar aquest dimecres al matí i que suposaria desconvocar la vaga. Segons el col·lectiu, l’aturada ha tingut un seguiment del 87%, una xifra que l’hospital rebaixa al 65,37%.
Els metges residents de l’Hospital Vall d’Hebron s’han concentrat aquest matí a les portes del centre sanitari i han començat la vaga que tenien prevista. Paral·lelament, l’Institut Català de la Salut ha emès un comunicat en què s’anunciava la suspensió de la normativa que limita en 850 les hores de guàrdia anuals que poden fer els facultatius, i ha tingut una conseqüència gairebé immediata: els metges residents i la direcció de l’hospital han signat un principi d’acord per posar fi al conflicte.
Els més de 400 MIR que té el Vall d’Hebron podrien haver estat els primers afectats per la instrucció 7/2013 , en cas d’implementar-se. Inicialment estava previst anar-la estenent de manera progressiva a la resta d’hospitals públics catalans. Salut, no obstant això, ha optat a última hora per suspendre la mesura i instar els seus centres a resoldre algunes de les problemàtiques que denuncien els vaguistes. Així les guàrdies es mantindran de 17 a 24 h en funció de l’especialitat de cada metge resident. Unes hores que segons els MIR són transcendentals per a la seva formació.
Aquests rebutgen que es fixi un màxim d’hores de guàrdia “amb el pretext de l’estalvi”, ja que entenen que en realitat el que es persegueix és reduir la plantilla i fer minvar l’atenció als pacients. L’origen de la protesta és una normativa europea segons la qual no es podran superar les 48 hores setmanals de jornada laboral. Per donar-hi compliment, l’Institut Català de la Salut (ICS) va fer arribar als hospitals una instrucció que establia que els residents no podran fer més de 850 hores de guàrdia a l’any. Ells, però, asseguren que la mesura, si es manté, causarà més temps d’espera a les urgències, i repercutirà en els sanitaris, que veurien reduïda, afegeixen, la formació. En les últimes hores, els convocants de la vaga han rebut el suport del flamant president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, qui critica “la precarietat” amb què treballen els residents.
