Panxa amunt i a dins de l'aigua. Fa calor i els animals del Zoo busquen la manera de combatre-la. Des d'aquesta setmana, de fet, fins i tot el menjar de la majoria d'espècies es reparteix en forma de gelat. JOSEP MARIA ALONSO, cap de Recerca i Conservació del Zoo de Barcelona: "Les propietats nutricionals són les mateixes i, en canvi, hi ha una part d'enriquiment, de donar-li alguna cosa diferent a l'animal. Hi ha, també, la sensació de frescor. S'incrementa" Als suricates també els hi donem gel. En aquest cas, els hi posem cucs a dins. El que fan bàsicament és intentar-los treure i se'ls empassen. Des del Zoo també ruixen amb aigua les instal·lacions. Ho fan diversos cops el dia, perquè pugi la humitat i l'ambient sembli més fresc. Tot i aquestes mesures, també són els mateixos animals els que busquen la manera de fer-se passar la calor" DECLA JOSEP MARIA SANTAMARIA, cuidador especialista: "Els elefants es fiquen al fangar i després es tiren sorra per protegir-se de la calor. Els ossos es fiquen a l'aigua, els ximpanzés llancen aigua, mengen gel..." Com que normalment les altes temperatures a Barcelona s'allarguen fins al setembre, el Zoo té previst mantenir els gelats i les remullades fins a la tardor.
Arriba l’estiu i arriba la calor. Cada espècie del Zoo de Barcelona hi reacciona diferent. El panda vermell, per exemple, passa molt més temps a dalt de l’arbre, amagat entre les fulles. Els ossos es posen més a l’aigua i els elefants s’entretenen al fangar, tirant-se sorra.
El Zoo també busca fórmules per assegurar el benestar dels animals. A partir d’ara i fins a la tardor, la majoria d’espècies -sobretot les que s’alimenten de fruita- reben el menjar congelat. L’objectiu d’aquesta acció és doble: d’una banda, s’espera aportar-los frescor i, de l’altra, fer-los jugar a desfer el gel. Malgrat no tots els animals són amics de l’aigua, també es remullen les instal·lacions. D’aquesta manera s’humiteja l’ambient i es redueix la sensació de calor.
A tot plegat cal sumar-hi les reaccions pròpies de cada espècie. Passar temps a l’ombra o fer migdiades més llargues són les pràctiques més comunes.
