La sentència del Tribunal Suprem tomba diversos articles del decret de la Generalitat sobre l'educació infantil. Per exemple, el 4.1, que fixa el català com la llengua vehicular en l'ensenyament. Segons els magistrats, el castellà no pot quedar reduït a una assignatura més dels nens i ha de tenir més presència als centres. També han anul·lat un altre dels punts, el que fa referència als alumnes estrangers. Fins ara la normativa establia que se'ls havia de donar més hores de català per facilitar-ne la integració a l'escola. En canvi, si que veuen bé que se separin els nens en funció de l'idioma. La Generalitat, però, ja ho va descartar en el seu moment i ara, uns i altres estan barrejats dins la mateixa aula. Tot plegat arrenca de la denúncia que va posar un pare contra el reglament de la Generalitat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va desestimar però ara, el Suprem li ha donat la raó. El govern de la Generalitat no ha trigat a reaccionar. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat que no canvia res. Rigau creu diu el model d'immersió lingüística està avalat per la Llei d'educació de Catalunya, la LEC, que és posterior a la norma avui impugnada. La decisió del Suprem es basa en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, en què s'equiparava el castellà amb el català. En els darrers mesos, ja hi ha hagut tres sentències sobre el model d'immersió lingüística. Fins ara, els tribunals sempre han donat la raó als pares que volien educar els seus fills en castellà. El govern, però, insisteix que el seu sistema és plenament constitucional.
Rigau ha afirmat, tal com va dir Mas el mes de març després de la sentència del TSJC sobre immersió, que “som on érem” perquè la LEC segueix vigent i dóna “la cobertura que Catalunya necessita per continuar aplicant el català com a llengua vehicular”. La consellera s’ha mostrat convençuda que la sentència no afectarà de cap manera el model lingüístic en la franja dels tres als sis anys, que, ha afirmat, “continua intacte”, perquè la sentència del Suprem es refereix a un decret de 2008, un marc normatiu anterior a la Llei d’educació.
Rigau ha demanat serenitat i continuïtat als centres. La consellera, però, ha admès la preocupació del govern pel fet que el Tribunal Suprem torni a fer una “lectura més restrictiva” que el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
